De vegades, als trapezistes, encara que siguin de juguet, els espanta el dubte abans de saltar, abans d'arriscar-se; però el pànic a quedar-se a terra és encara més gran.
COLUMNA SOBRE UN TEMA QUE NO INTERESSA
Fa 14 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
6 comentaris:
Quanta raó tens.
El ninot que il.lustra el teu post sembla més aviat "El Tarlà" de Girona. Trobaràs la seva llegenda aquí: http://www.ajuntament.gi/cultura/llegendes_de_girona/made/5.html
No està justificada la por doncs el Tarlà està lligat i mai cau.
Breu i concís, amb més raó que un Sant.
Quantes vegades la por d'estrellar-se l'ha deixat a terra...
Em sembla intuïr que ja sé de què va tot plegat ... Són molts mesos seguint-te. Estic convençut que el salt del trapezista serà un èxit rotund. Si hi ha cop mica de vertígen, un cop fet el salt desapareix.
Sort i endavant !
Tots ho som, trapecistes; de fet, jo últimament també em sent un poc/molt trapezista
Publica un comentari a l'entrada