Una cara del món una mica pallasseta que, a més de tenir cura de nosaltres, ens regala un somriure.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
8 comentaris:
Aquesta cara no estarà mai malalta!!
Estem obsessionats i veiem cares per tot arreu jajaja.
Has canviat la foto de dalt del blog o és mania meua?
No és que hagi canviat la foto de la portada, és que abans no n'hi havia cap.
La foto està feta des del pantà de Siurana
Ja deia jo que havia vist alguna cosa diferent.
Molt xula la foto :)
una cara que amaga moltes altres cares!
És una de les cares de l'empatia humana. Its so nice..!
Sovint, un somriure no val tots els diners del món. És un petit miracle
per donar i per rebre'n.
Un somriure molt maco.
Publica un comentari a l'entrada