Les joguines esperen tendres l'abraçada de la il·lusió.
Cita dominical / 840: Xavier Sierra Labrado
Fa 2 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
19 comentaris:
esperem que totes siguin educatives i no violentes (encara que un grapat d'indis i americans amb el seu fortí......)
bon any company
Sí, és cert. I als adults, ens toca demanar objectes intangibles com ha estat per a mi, el descobriment d'aquest blog.
Ui!!! Un titella del Triki! No sé perquè, però m'ensumo que aquesta nit els Reis també en deixaran una pels meus fills (i una altra del Coco, de l'Epi i el Blas).
El dia de Reis val la pena per veure les cares d'il·lusió infinita dels crios. És una de les coses veritablement boniques de la vida!
Tot i no ser nena de cos, encara ho dec ser d'ànima, i per això visc aquest dia amb molta il·lusió.
I no nomes dels xics.
La nit realment màgica per ells!
Bons Reis1
Quin personatge!
(em refereixo al de color blau)
En Triki!!!!!!!!!!!! EL meu heroi!
Encara avui, passats molts anys dels meus reis infantils, miro furtivament el recó on deixaven les joguines... Bons reis!!
I en rebran moltes d´abraçades, i ben aviat !!
Per sort, encara queden dies de màgia!
Però fins hi tot els que ja no sóm precisament uns infants, no hem de prerdre mai la il·lusió !(i seguir mantenint el nen que tots portem dins nostre).
Realment és una nit que té quelcom de màgic !!!! ;-)
espero el teu regal company! m'has ben liat aquests dies amb les pistes...sobretot la del te xinés!!!!
O els llibres, mai es sap...
Avui he seguit les ordres,
imperioses totes elles,
però càlides, d’una nina.
Hem col•locat la safata,
tres barretes
de cereals
que no engreixen
– a les altres cases j
a els hi donaran
xocolata -,
s’ha repensat,
posem-hi galetes
amb farcit de taronja,
i galindaines,
i tres tasses,
i una botella d’aigua.
Al centre,
un full amb un dibuix,
l’ha fet amb el seu millor saber,
tot ple de cura,
no els hi podia oferir res més.
La il•lusió i el treball,
un àpat de benvinguda
i un regal.
En la seva edat, innocent,
en el seu desig, esperança,
en la seva nit, il•lusió.
I el regal me l’enduc jo,
amb l’espurna dels seus ulls,
amb la seva lluïssor.
no són les joguines qui esperen, sinó les esperades
Jo diria que a casa els regals estrella seran una nau d' Star Wars a tamany gairebé natural i una disfressa de flamenca que causarà sensació ...
jejjeej, les meues s'han saturat i tot de tants de regals... hauríem de fer un pensament... podem los pares influir i/o incidir amb els regals de la família? Bueno, no és tant tràgic com m'ha sortit lo comentari!!! s'ho han passat d'allò més be!!! visca el dia de Reis!!!!
Abraçada?
Si sembla que te l'estaves cruspint!
Salut, Jesús!
Publica un comentari a l'entrada