Una meravella de cançó que em retorna a principis dels vuitanta, a aquells primers singles que em comprava, a amors que resten al calaix més tendre i amable dels records. La segona cançó de Francis Cabrel que us proposo escoltar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
No la coneixia . L'he trobat molt tendra i plena de sentiment.
Ostres tot un clasic , com ens passen els anys.
Fantàstic re-trobar-la, encara que fa poc l'he sentida també.
I sí, sembla com si fos ahir...
Publica un comentari a l'entrada