Avui una Cara del món molt especial, extreta d'un blog amic de Xile que he descobert fa poc i que comparteix aquesta dèria per trobar rostres que ens observen a tot arreu: El rostro de las Cosas.
el final d'una memòria
Fa 2 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Aquesta cara em fa riure... Em recorda a algú :-)
És molt divertida, aquesta! Ulls de sorpresa, potser en adonar-se'n com de llarg és el seu propi nas :-)
Osti el teu germà que va marxar jajaja. Quina casualitat! Al final els humans busquem tots lo mateix, aquí a Catalunya o a l'altra punta de món :)
Fa cara de "susto", hehe... Serà per tot el que li toca veure diàriament???
Jejejeje és molt simpàtica!!!
Qué curioso que hayas elegido ésta.....es muy tierna.
haha, a mi aquesta cara em recorda l'escola... Ben divertida!!!
Publica un comentari a l'entrada