13 de juliol 2009

Pedrís de la vida


Pedrís de la vida
al teu sol m’escalfo,
sense senyals de fatiga
m’assec
a escoltar el cant de les hores.
.

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Preciós, com tots els altres!

Deric ha dit...

m'imagino sentat al pedrís mirant com s'ecola la vida pel carrer...
Un poema molt suggeridor

assumpta ha dit...

Molt i molt maco!
A veure si entro a cal Viladrich...

Quan sóc de vacances, m'hi estic asseguda força hores escontant el cant de les hores...

;)