Pedrís de la vida
al teu sol m’escalfo,
sense senyals de fatiga
m’assec
a escoltar el cant de les hores.
al teu sol m’escalfo,
sense senyals de fatiga
m’assec
a escoltar el cant de les hores.
.
Fragment de A la barana dels teus dits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Preciós, com tots els altres!
m'imagino sentat al pedrís mirant com s'ecola la vida pel carrer...
Un poema molt suggeridor
Molt i molt maco!
A veure si entro a cal Viladrich...
Quan sóc de vacances, m'hi estic asseguda força hores escontant el cant de les hores...
;)
Publica un comentari a l'entrada