Quan acabes d'escriure una història, cal tancar de forma definitiva la porta als personatges? Tenen vida més enllà? Els lectors els van reviure cada cop, direu, i teniu tota la raó. Però en el cas dels personatges d'Una sortida digna els he volgut donar una segona oportunitat d'explicar-se, de mantenir un diàleg amb tots vosaltres. Per això, al blog que vaig dedicar al llibre, hi ha una secció on els personatges tenen veu.
7 comentaris:
Els personatges de ficció, així com els reals, tenen la vida que els dóna la memòria de qui els llegeix o recorda.
Sempre hi haurà una parcel·la de lectors que els recordaran. I quan, passats els anys, altra gent compri el llibre en una llibreria de vell, tornaran a reviure. Aquesta segona oportunitat no la tenen els personatges reals.
Jesús, els nostres personatges ens sobreviuran.
Quan els personatges se t'escapen de les mans, tenen vida pròpia, és quan, probablement, has reeixit en la seva creació, els has fet versemblants. Aleshores se'n van a l'univers de les persones inventades i segueixen les seves vides, ara ja incontrolades. Si sobreviuen al seu autor és que aquest ha fet una bona feina :)
Els personatges a vegades viuen, a vegades no. Depen de qui els llegeix, tots tenim certs personatges dins encara. I alguns no.
Espero poder llegir un llibre teu, sempre ho dic...
Àlex.
Tens 3 rellotges publicats al blog Tictac.
Gràcies per la teva aportació!
Salut
Compte no et passi com l'Unamuno, que se li rebotaven!
Salut i dirhams.
Molt d'acord amb Alexandre.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada