tens un racó dalt del món: Te doy una canción, de Silvio Rodríguez

27 de febrer 2010

Te doy una canción, de Silvio Rodríguez

No ho puc evitar; sempre que escolto Te doy una canción, de Silvio Rodríguez, se'm posa la carn de gallina:

11 comentaris:

fanal blau ha dit...: A mi també em passa, Jesús.
Serà que la tenim vinculada a moments importants i emotius.
Bon dia!; 27 de febrer del 2010, a les 8:35
Frannia ha dit...: Idò a mi, a pesar de ser més joveneta i per dir-ho d'alguna manera,ja no em corresponia escoltar-lo, també. Aquest home té lletres sublims: "me quito el rostro y lo pongo encima del pantalón. Si no he de decir tu nombre, si ajeno se esconde, no quiero expresión".
O "esto no es una elegía, no es un romance ni un verso, tan sólo una acción de gracias por darle a mis ánsias razón para un beso". Ei, i que consti que ho he escrit de memòria, quelcom prodigiós per a mi, que la tinc de peix :) Sublim Sílvio. Gràcies, Jesús, pel regalet.; 27 de febrer del 2010, a les 8:54
Kudifamily ha dit...: L'autor ha eliminat aquest comentari.; 27 de febrer del 2010, a les 9:10
Kudifamily ha dit...: A mi em passa amb totes les d'en Silvio.
És un artistàs, massa poc reconegut, per mi...
M'ha fet molta gràcia trobar-me auqest post, perque just estava escoltant en Silvio ara... però aquesta Si seco un llanto; 27 de febrer del 2010, a les 9:12
sal i sucre ha dit...: És d'aquelles cançons que he d'escoltar amb els ulls tancats. Em porten a mil llocs i a mil records. I tot, esgarrifada de cap a peus.; 27 de febrer del 2010, a les 9:39
Elfreelang ha dit...: A mi també m'emociona molt aquesta cançó gràcies per recordar-nos-la!; 27 de febrer del 2010, a les 11:59
Júlia Zabala ha dit...: i a mi! amb totes! però és que aquesta és impressionant!; 27 de febrer del 2010, a les 12:00
Xavier Aliaga ha dit...: Em fa que no ets l'únic. I tampoc no és l'única cançó de Silvio Rodríguez capaç de traure't l'ànima a tires.; 27 de febrer del 2010, a les 12:40
jo artin au ha dit...: De cap manera ho has d'evitar.
Salutacions; 27 de febrer del 2010, a les 14:08
joanfer ha dit...: Bona no; boníssima! El pèls de punta no; tot el cos (i mira que n'és de difícil!). En té tantes de precioses... Aquesta i "Ojalà" em tenen robat el cor. ;)
Gran Silvio. Gràcies, Jesús! ;); 27 de febrer del 2010, a les 21:36
... ha dit...: M'encanta, però en una època recent de la vida "ojalá" tot i ser molt dura m'ha acompanyat moltes estones...; 3 de març del 2010, a les 20:14