Quan hi ha una gran catàstrofe no suporta que s’arrodoneixen les xifres dels morts. "Quaranta mil". És difícil creure’s una dada així, tan buida, tan plena de zeros, que no deixen intuir el rostres que s’hi amaguen darrere. Quan era petit els odiava, els zeros, i hi dibuixava dos ulls i un serrell.
Cita dominical / 840: Xavier Sierra Labrado
Fa 13 minuts
9 comentaris:
Molt bo!
tens raó, els zeros deshumanitzen, són un absolut menyspreu per totes i cadascuna de les vides perdudes.
Em fa recordar el llibre de la solitud dels nombres primers.
zero + zero = 2, no?
Alguns zeros, siguin a l'esquerra o a la dreta, s'haurien d'humanitzar més. Molt més.
Boníssim!
Fantàstic! Ets un 10 per sintetitzar!
Ara, un grapat de zeros a la dreta a vegades no estan malament...:)
Tens tota la raó. Tristament en la meva professió es cau molt en el zero...
Doncs jo, alguna vegada, també m'he sentit un zero a l'extrema esquerra. Em solidaritze amb ells, pobrets.
Publica un comentari a l'entrada