S’acaba l’any de reducció de jornada per paternitat. S’acaba aixecar-se al matí i esperar que et despertis amb un somriure, s’acaba donar-te l’esmorzar mentre la llum encara tèbia del dia entra pel balcó. Aquest primer dia d’un nou cicle entro de puntetes a la teva habitació, et miro adormit al bressol i, abans de marxar, em poso una mica de la teva colònia.
10 comentaris:
Un detall tendríssim.
Salut i Terra
Unes línies molt maques!
Quina tendresa!
Així pots anar ben acompanyat durant tot el dia.
*Sànset*
no em sap greu repetir-me quin tros de tendresa sura en aquesta olor de colònia!
Dolcíssim!
Nenuco o Denenes? :)
mmmmm
ostres, un post preciós!! i la sort d'haver pogut gaudir del permís de paternitat!
Bon dia Jesús, aquest sempre és un moment dolorós pels pares. Jo recordo haver-ho passat malament deixant els meus fills per primera vegada per anar a treballar o el primer dia que van anar a l'escola!!! Ànims, és només unes horetes i la seva olor t'acompanya!
Ànim, Jesús, ànim...quan tornis a casa tu tindràs més ganes de veure'l i ell et rebrà amb un somriure.
Quan el meu fill va començar a dibuixar, vaig agafar els cargols que feia (gargots senzills), els vaig traslladar a la seda, ho vaig pintar i ara porto un mocador estupendo que sempre me'l recorda quan em protegeixo el coll :)
Molt tendre el teu gest.
Publica un comentari a l'entrada