Cita dominical / 840: Xavier Sierra Labrado
Fa 48 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
18 comentaris:
Pertanyo a la classe de persones que van créixer amb l'"Elefante", però som un grup abocat a l'extinció. De tota manera, el paper higiènic potser tingui els dies comptats. Mira aquest anunci de WC que neteja l'usuari (o usuària, perquè també sap netejar les zones "delicades" de les dones):
http://tinyurl.com/382w8wu
O sigui, joves i vells, dir en 'plata', he, he. M'agradava guardar la celofana de color de l'envoltori per mirar-me el món en colors.
Tu deus ser dels que no, oi?
:(((((((((((
I mira que era aspre!
Ai ai ai, que em sembla que quedo fora de la llista...
jajajaja jo sóc de la classe dels qui recordem el paper L'Elefante ( es devia dir així per la duresa de la pell de l'elefant....el paper no era precisament suau...)
Doncs... NO senyor! Les dues classes de persones que n'hi ha al món són les que saben què és el paper higiènic i les que no.
Jo tamber soc de l'Elefant i era dur como una paña cosa.
vaja que el paper separa dues èpoques...el que rascava i el que no
El recordo. O sigui que el món ens separa segons el que ens hem passat pel forat del c....!! Ai ! ja ho he dit!
veig que tots plegats tenim una edat!
M'hauré d'apuntar al grup dels vells...
En els meus records, disposar d'aquest paper era "un luxe". Petonets!!
Doncs jo sóc del grup dels vells que en lloc de paper higiènic s'eixugaven amb La Vanguardia. L'àvia tallava a trossos les pàgines del diari i els penjava al lavabo. Ostres, qui ho diria ara!
L' "Elefante" era aspre cosa de no dir. Sembla mentida que sobrevivíssim a l'experiència.
Ostres, quan he vist la foto m'ha fet un salt el cor, jo sí que recordo aquest elefant!!
M'he pres la llibertat de linkar-te i ara et convido a casa.
http://casiopea19-tjr.blogspot.com/2010/12/canvios-generacionales.html
Molt bona aquesta!
Recordo perfectament el paper "Elefante", però recordo el paper de diari tallat a quadrets i penjat d'una mena de pinça en forma de mà.
...i encara era pitjor el sistema que utilitzavem quan anavem al camp a plegar garrofes.
Publica un comentari a l'entrada