Un desig expressant als set anys, amb un català no après a l'escola, i que encara és vigent. "Avere si gualles", demà.
Cita dominical / 840: Xavier Sierra Labrado
Fa 43 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
5 comentaris:
A guallar! Clar que sí! Tenim el planter assegurat!
Sí, a veures si gualles! tenim el millor gualliner del món!
Fixeu-vos en l'escut. Hi diu C.F.Barcelona, i no F.C. Barcelona. Per al franquisme, Futbol Club Barcelona era un nom que sonava anglès, massa estranger. Per això van obligar a canviar-li el nom per Club de Futbol Barcelona.
Jo guallo, tu gualles, ell gualla, nosaltres guallarem, vosaltres guallareu...ells no guallaràn!
Volem guallar, volem guallar, i que no ens facin callar!
Publica un comentari a l'entrada