Bon any

La fi de l'any vell no és la fi de res més; els propòsits de l'any nou es fonen en pocs dies. La data, l'hora, el segon concret, són fets arbitraris sense cap transcendència efectiva. Ho sé. Però malgrat tot, la nit de Cap d'Any sempre ha representat quelcom de màgic i especial per a mi. M'emociona aquest trànsit subtil com el més petit dels passos d'una saeta, el compte enrere, el compte nou, el conte que s'enceta. Recordo caps d'any encara a casa de mons pares, jo molt petit i vetllant fins tard, amb Tom Jones o Engelbert Humperdinck de fons, i amb el ballet Zoom. I els primers cap d'anys mítics o mitificats amb la colla d'amics i amigues en algun magatzem o celler, com a cala tia Josefa, per exemple, amb un tocadisc on m'entossudia a posar música d'Umberto Tozzi. O el pitjor de tots, a la mili, quan arribava a Melilla el dia 31 de desembre, a les 22.00 (ja és mala bava). O un dels millors, l'any següent, quan em vaig venjar amb 24 raïms. I els últims, amb la dona i el xiquet, que és la personificació més tendra del veritable començar de nou.

MOLT BON ANY!!!