Nanocontes improvisats

De tant en tant m'agrada, sobretot al facebook, fer un exercici d'improvisació. Demano que m'escriguin una paraula, que inclouré, amb el mínim temps possible, en un nanoconte. Es tracta d'una mena de joc, d'excitar la imaginació sota pressió, d'escriure a raig, precindint del necessari temps per a reflexionar que requereix la microliteratura. Però jo m'ho passo molt bé. Aquñi podeu veure el resultat de l'experiència de divendres la nit, i els nanocontes escrits en 20 minuts, d'acord amb les paraules proposades:

vent
El vent escampa els teus cabells. Intento apartar-lo, gelós, però impotent, m'hi faig amic.
abraçada
A la recerca de l'abraçada definitiva, va predre's massa carícies.
record
Lo record més trist està per vindre. I això el desanima definitivament.
furgoneta
"Lafurgoneta frigorífica és perfecta per a desar els cadàvers", pensa, tot just quan comprova esgarrifat que s'acaba la gasolina.
bes
D'un bes em vaig declarar culpable, i assumeixo la pena, i contrato l'advocat defensor més barat.
alegria
Quan li pregunten que és per ella l'alegria, roman uns moments en silenci, i tanca els ulls, i reviu el so d'avellanes en mans del seu avi.
distància
Ella llegeix revistes a l'altra punta del llit, a una distància excessivament gran.
esclavitud
‎"Declaro obsoleta l'esclavitud", declara solemne, "excepte en un cas" diu mentre mimra tendrament els ulls de la seva dona.
escafarlata
Remena l'escafarlata entre els dits, mentre li ballen pel cap els records. Ja fumarà més tard.
xocolata
Per a curar-se dels mals d'amors li recepten xocolata, i menja bombons tot el sant dia, amb els ulls mig tancats.
polsera
Recorda que abans duia una polsera. Recorda que la polsera duia un nom. I després, ja no recorda res.