Entro a fosques a l’habitació del nostre fill, que respira plàcidament la nit. M’acotxo per plegar alguna cosa que em sembla veure al terra, potser el xumet. Però és el raig de llum que es filtra per alguna escletxa, des de la làmpada que deixem oberta al rebedor. Somric.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada