Maletes perdudes, de Jordi Puntí

Perdre's, buscar; ser abandonat, abandonar. Maletes perdudes és un fantàstic títol per a aquesta magnífica novel·la coral on Jordi Puntí, gran contista, ens teixeix un conjunt de situacions, de relats que tenen un sentit comú, de personatges que d'una manera o altra cerquen alguna cosa, potser a ells mateixos, com tothom, vaja. Tots som ànimes perdudes que, amb sort, tenim clar el nostre destí.
Sinopsi
En Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. Un bon dia, quan es fa oficial la seva desaparició, el secret surt a la llum i els germans es troben. Tot i que fa dues dècades que no en saben res i l’han oblidat, decideixen buscar-lo per resoldre els seus dubtes existencials: ¿per què va marxar per sempre?, ¿per què porten tots el mateix nom? Els cristòfols, doncs, refan pas a pas la vida del seu pare:la infantesa en un orfenat, la joventut en una pensió i, sobretot, els viatges com a transportista de mobles per Europa al costat de dos companys de fatigues inoblidables, en Bundó i en Petroli. Maletes perdudes narra els destins encreuats d’aquesta família impossible, i només la intervenció dels quatre fills dóna sentit a la galeria de personatges que desfilen per aquestes pàgines: vides descosides i abonyegades com les maletes que es perden pel camí. Escrita amb l’estil net i ric que ja coneixem de les narracions d’Animals tristos, la primera novel·la de Jordi Puntí és divertida, optimista, àgil i plena d’aventures que atrapen el lector des de la primera pàgina.

Us deixo amb la lectura d'un dels moltíssims fragments que podria incloure al meu blog de lector en veu alta: