Quan la tripulació baixa de la nau, encara sota els efectes de la trompada, escolta un lament commovedor, un plany que els parteix en dos l'ànima. Un cerca un lloc on trepitjar amb força, i patina, trasbalsat, pel lliscar d'una llàgrima.
.
Per a la proposta de Relats conjunts d'aquest mes.
10 comentaris:
Ells estaven commocionats, però la lluna ni t'explico!
Això ha de fer mal.
Em recorda, la llàgrima, un poema de Baudelaire, "Tristeses de la lluna".
Pobra lluna! :)
la patacada devia fer mal!
No m'estranya que plori, això és més que una brossa.
Oh!! :-( pobreta lluna... és que segur que li havia de fer mal...
La lluna també plora, segurament són llàgrimes dolces.
Molt poètic! M'ha agradat molt la teva proposta!
M'ha agradat molt.
Una descripció molt poètica.
Salvador
Publica un comentari a l'entrada