Un matí, nou, pulcre

Un matí nou, pulcre, amable, sense estridències del temps; fa goig aturar-s’hi. Al cel,damunt del Port, el rastre ja tremolós del pas d’un avió. El destí és cosa seva. Segur que es devia allunyar en direcció a l’oest, però a causa de la perspectiva, o de la meva encara fresca imaginació, sembla que la trajectòria hagi estat descendent, com si hagués caigut en picat. La meva fantasia és a punt de concebre una catàstrofe digna de primera pàgina, però, afortunadament, un vol d’estornells que s’alça dels pins del parc em reclama l’atenció.