El metge i un gos d'atura, d'Inès Vidal Farré

Una ovella passeja al llindar del vespre, que comença a amagar-se rere una dolça llum. Així és la portada del llibre El metge i un gos d'atura, d'Inès Vidal Farré (Cossetània Edicions, 2013), la novel·la guanyadora del XXX Premi de Narrativa Ribera d'Ebre. Tot sembla bucòlic, tendre, l'escenari perfecte per a un conte amb final feliç. però els contes sovint descobreixen tragèdies terribles. La narració, ambientada en un poble petit del Pirineu, m'ha recordat, lleugerament, el drama rural que Delibes ens descrivia Las ratas, un dels meus llibres preferits. Als pobles petits, tot se sap, molt s'intenta amagar, quasi tot és impossible, i de vegades les famílies suporten el drama en silenci, d'amagat: la vergonya. La pobresa, sovint, es converteix en còmplice de la crueltat, i els intents per sortir-ne no són gratuïts, i deixen una petjada inesborrable.
El metge i un gos t'atura sorprèn per la senzillesa de les formes, que, juntament amb el ritme narratiu, atorga intensitat a la trama. D'aquesta manera, el to de la narració s'adiu amb l'ambient rural que el lector anirà descobrint, més que per les descripcions de context, per uns personatges fortament marcats pel seu entorn
Us recomano la seva lectura, gairebé d'una tirada, i mentre us deixo algun fragment:
"La companyia aquàtica del seu ventre, que encara no sabia parlar."
"La vergonya, com una colobra, lliscant entre els qui encara no toca."
"Li semblava que, si sabien llegir llibres, també sabrien llegir persones".