Dissabte passat, com a fi de festa (mai tan ben dit) de les VIII Jornades de les lletres ebrenques vam xalar amb un concert de Lo gitano blanc.
L'escriptor Andreu Carranza juga de lliure en aquest grup, reparteix joc, es mou entremaliat per l'escenari, canta, recita, imagina, somia, toca la canya.
I els músic són com criatures del seu imaginari que ens fan vibrar, i el cantant ens hipnotitza.
La música es mestissa, rumbera, rural, crítica, jovial i literària, salpebrada amb fragments d'Artur Bladé, de Jesús Moncada, de Gerard Vergés o del propi Carranza, i l'espectacle té el sabor autèntic de la vora l'Ebre.
Ara intenten gravar el primer disc: els ajudes?
En aquest enllaç podeu veure una entrevista a Canal 21.
el final d'una memòria
Fa 2 hores
1 comentari:
la Rosana Andreu va poder veure l'actuació i li va encantar!
Publica un comentari a l'entrada