Espantat per la revolta dels meus dits, admiro, d'amagat, la seva gosadia, la rauxa amb què enfilen els mots com papallones.
.
Participant a la nova proposta de Relats conjunts.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
8 comentaris:
Les papellones que escriuen com mans.
L'inici d'una inspiració, però amb un ordinador podria anar encara més ràpid!
A l'hora d'escriure, tenir els dits agosarats és indispensable.
genial....sempre la gosadia dactilar dóna fruits
Un atreviment amb assegurança, també hi havia correctors.
Que aprofiti el moment, doncs, que les papallones no sempre volen tant amunt. T'ha quedat preciós.
M'ha agradat!
Quan els dits es revolten... petites meravelles poden sorgir!
M. Pilar Martínez http://artgrocdefoc.com/
Publica un comentari a l'entrada