Els Contes a la carta, a banda de ser un bon exercici, em donen moltes satisfaccions. Sovint, després d'haver-los regalat, m'expliquen la reacció que han provocat, normalment acompanyada de llàgrimes. Faig contes que fan plorar la gent, penso. El truc sempre rau en la bona complicitat de la persona que fa el regal, que sap trobar el camí per a arribar a les emocions.
Fa poc, he tingut el goig de comprovar el primer efecte que ha provocat un d'aquests contes, ja que m'han fet arribar un vídeo del moment. Dia de Nadal, taula envoltada de familiars i, a mitja lectura, l'emoció, les llàgrimes i els petons.
Moments així fan que valgui la pena ser un escriptor que intenta viure del "cuento"
el final d'una memòria
Fa 3 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada