Arribar a la 8a edicició no et minva els nervis, la responsabilitat, el neguit, ni la il·lusió. Estrenàvem espai, un esplèndid espai a la Fundació Roger de Belfort, sota la nova Biblioteca. Tot és més màgic encara, tot predisposa a fer més tangibles les emocions.
Enguany ha col·laborat més gent, i a tothom li voldria expressar el meu agraïment, i els vaig partíceps de l'èxit. Al matí, la Pili, encarregada de la Bibioteca i amiga, m'ensenya el muntatge que han fet, la posada en escena, tot i que el meu vistiplau és innecessari, confiava plenament en què quedaria magnífic, i així ha estat.
A la tarda sóc el primer en arribar, una hora abans, i això em regala el gust de veure arribar la gent a poc a poc al principi, que em permet saludar-los un a un, i més tard en massa, quan la meva acceleració emocional es desboca i no arribo a tot arreu; salto de mà en mà, d'abraçada en abraçada, de galta a galta, com una abella juganera que, impotent, voldira tastar totes les flors. Vénen escriptors, amics, la gent del poble que llegirà fragments dels llibres, nerviosos, l'alcalde, regidors, la directora de la ILC, i el pati de la Fundació és una coreografia improvisada d'il·lusions.
Amb un retard prudent arriba la pregunta: Comencem? Comencem!
A partir de llavors ja perdon la noció del temps i l'espai. El format varia respecte altres anys, i ja no es faran breus presentacions de llibres, sinó petites entrevistes. La primera, encara massa nerviós, la faig a l'Aleix Cort. Després, crec que cada cop més relaxat, passen Pilar Garriga, Ferran Cerdans, Miquel Reverté, Andreu Carranza, Francesc Valls Calçada, jo mateix, intercanviant rols amb el Francesc, Agustí Masip, Josep Barjuan, Cristina Companys i Pere Pèries. Les lectures de fragments dels llibres s'alternen amb les entrevistes, i tot i els nervis que m'havien manifestat inicialment, ho fan molt bé, li donen un to càlid a la jornada, i contribueixen amb una bona dosi de participació del poble com jo volia; els acompanya al piano Pere Pèries.
Desprès, la Laura Borràs ens enlluerna amb la seva energia i la seva classe pràctica per explicar de què serveix la poesia. I acaba Pere Pèries amb un petit concert i una mostra del disc Silkian i altres contes prohibits.
Llavors, foto de grup, i l'adrenalina que em comença a baixar. Em sento esgotat però molt ple, em vessa la satisfacció i anoto mentalment petits detalls que he detenir en compte per a l'any vinent, perquè ja hi començo a pensar. Però ara, em torno a fusionar en les tertúlies de petit comité, i la tertúlia continua perquè la majoria ens quedem al sopar popular que es fa al poble, i parlem de nous projectes, i em demanen que passi els correus de tots, perquè volen fer una nova trobada, i em sento molt orgullós que la Jornada sigui el gèrmen de quelcom nou.
Gràcies de nou a tothom, Ajuntament, autors, amics, lectors, ILC i col·laboradors.
.
En aquest apunt procuraré recollir els enllaços a tota la informació sobre la Jornada:
Tarragona 21
Recull de tuits
Àlbum de fotos
Cornudellablog
Facebook Aleix Cort
Facebook Ferran Cerdans
Reus Digital
El Punt Avui
Pere Pèries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada