Fa uns dies, m'emporto d'acompanyant a un viatge a Barcelona en autobús, La meva Cristina i altres contes, de Mercè Rodoreda.
Quasi fa trenta anys que el vaig llegir per primera vegada, però aquets cop crec que m'ha semblat infinitament més deliciós, més tendres les sitacions que narra la nostra gran autora. He gaudit de cada frase, de cada història que ens explica, sovint, el protagonista en primera persona, per fer-nos còmplices, per a arribar-nos amb més eficàcia als sentiments.
No me'n puc estar de llegir-vos sencer un dels contes que, ara mateix, declaro com un dels meus preferits: Aquella paret, aqeulla mimosa.
el final d'una memòria
Fa 2 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada