A la vorera, un mitjó de color indefinit no crida l’atenció de tothom. Se’l veu brut, rebregat, maltractat per les forces del temps i la natura; a simple vista, un perdedor, o un perdut, però només a simple vista. Mostra una postura forçada, travessat en diagonal entre dues peces de panot, com si assenyalés dramàticament les restes del xiclet que té a la vora, i tot sembla indicar que la seva arribada no ha estat voluntària.
.
Fragment del meu nou llibre No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions
el final d'una memòria
Fa 3 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada