Demà serà un gran dia. He quedat a les 9.30 del matí a La Ràpita.
Em trobaré amb Ricardo Gascon i Eduardo Margaretto. Haurem de parlar del
recital de Versos contra la violència que començarà a les 11, a la plaça del
Coc, però segur que ens somriurem, i ens abraçarem, i ens donarem forces, després
d’aquests intensos dies.
Diumenge passat al vespre, al grup de whatsapp dels diLLUMsd’Arts al forn, Ricardo va preguntar com estava Eduardo, i ell va contestar, ja
us podeu imaginar en quins termens, a
través d’un missatge amb àudio (és la seva peculiaritat, sempre ho fa així).
Com tothom (o almenys com tothom que té una mica d’humanitat), estava
trasbalsat, corprès de tantes emocions. Havia de fer alguna cosa. “I si
organitzem un recital de versos contra la violència i per la dignitat a La Ràpita?”
I tot es precipità a grans velocitats, i de seguida vam embolicar la Begonya
Ferré, directora de la Biblioteca de Roquetes per fer un altre recital allí, al
mateix Pavelló Poliesportiu que sols volia ser un col·legi electoral.
Aquests dies, l’allau d’escriptors i gent de la cultura que
han volgut participar ens emociona, i el nombre de qui no li és impossible també.
Tot són facilitats, ganes desmesurades de “feralgunacosa”, de col·laborar, de
donar suport. Arreu on vas trobes gent com tu, de vegades esgotada, de vegades
optimista, sempre saltant d’un extrem a l’altre, emocionats, i sempre uns
donant coratge als altres. Curiosa forma de ser una societat dividida.
Quin dia més emotiu demà a La Ràpita, i diumenge a Roquetes,
amb les paraules com a eina.
Mon fill, de 8 anys, abans d’anar a dormir, em desitja que
vagi molt bé, i augura que vindrà molta gent, que serà un èxit. Jo li vaig a
contestar que pensaré en ell moltes vegades, però ja s’ha adormit, i li tanco el
llum, perquè ja es fa gran i no li fa
tanta por la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada