Tardor plujosa, potser en excés per al nostre cor
mediterrani. I quan sembla que s’acosta de forma definitiva el fred, arriba un
d’aquests dies que ens regala la vida. Calma absoluta per a gaudir tota la gamma
de blaus que escampa el cel, i els blaus que versiona de forma tremolosa el
riu, i la llum, i el groc dels arbres, i el groc de les emocions. Lo Sirgador
s’allunya lentament Ebre amunt, gairebé ingràvid. Gent a la terrassa d’un bar
que conversa entre somriures, probablement de temes banals, amb les mànegues
arremangades empomant el sol. I una dona gran travessa amb bastó, i dosis
feixugues d’incertesa, un pas de vianants davant del Mercat; un cotxe s’atura
metres abans i ella el saluda aixecant la mà, no gaire, suficient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada