Sobre Numen, somni de l'Ebre

Ahir, 26 de gener de 2019, al Teatre Auditori Felip Pedrell, va despertar Numen, somni de l’Ebre, aquest espectacle amb què s’ha volgut homenatjar les més de vuitanta persones i entitats culturals ebrenques que han rebut premis i reconeixements durant l’any 2018 en camps diversos com la literatura, la fotografia, la pintura, la comunicació, el cinema, la música, etc. (podeu veure la relació en aquest enllaç), amb l’objectiu de posar en valor la quantitat i la qualitat de la gent que treballa per la cultura al nostre territori.

Més de seixanta ens havien confirmat la seva presència, i vam copsar la seva sorpresa primer, i la seva il·lusió i agraïment després. Gent arribada de totes les Terres de l’Ebre, del Priorat, del Maestrat, amb il·lusió d’estar junts, de coinèixer altres persones amb aquesta dèria vitalícia de la cultura i l’art.

I tota aquesta gent són només una mostra representativa; que hagin rebut un premi durant l’any passat ha estat només l’excusa, un fet objectiu que ens ha servit de guia, i que no desmereix en absolut a qui circumstancialment no n’ha guanyat aquest any o que ni tan sols s’hi ha presentat. Perquè hi ha molt talent, i això els organitzadors ja ho sabíem, però la tasca de recerca realitzada ens ha fet adonar que n’hi ha molt més que no pensàvem, i la nostra col·lecció d’amics i amigues de la cultura ha crescut notablement.

No us enganyarem, hi ha hagut moments, setmanes, dies, hores i minuts abans de l’inici, en què hem patit entrebancs, minúscules penalitats que hem superat amb dosis d’il·lusió i voluntarisme  inesgotables, perquè tenim la sort d’estar envoltats de molt bona gent, en tots els sentits.

La grip s’ha cobrat moltes baixes d’última hora, que ens han sabut molt de greu, però el nombre d’assistents ha estat tan elevat que no s’han notat.

El Teatre Auditori feia goig, no donàvem a bast de saludar tothom com ens hauria agradat, tan els vells amics com els nous.

Volem subratllar el nostre agraïment i admiració per l’equip tècnic i artístic de l’espectacle, dirigit per Valer Gisbert, que a més d’oferir-nos un espectacle de gran alçada, han obrat el miracle d’haver-lo de muntar en hores, ja que el dia anterior hi havia hagut una important obra de teatre a l’Auditori, Maremar, de Dagoll Dagom, i han sortit a escena sense poder realitzar les proves i els assajos necessaris. Tot i això, tot i els petits problemes tècnics, les felicitats ens han arribat d’arreu, i el seu objectiu de transmetre les emocions del despertar de Numen s’ha assolit amb escreix.

En finalitzar l’espectacle, han vingut els parlaments de Xavier Pallarès, delegat territorial de la Generalitat, i Dolors Queralt, regidora de Cultura, i, abans, de Dolors Roo, presidenta d’Òmnium Cultural, que ha donat pas a Noel Luna i la seva  interpretació a la guitarra d’una cançó composada per a l’acte, i d’un emotiu i merescut homenatge a Ricardo Gascón, comboiant, sasejador cultural, i amic, mitjançant una il·lustració d’Ignasi Blanch. I per a arrodonir-ho tot, la gran foto que hem buscat, amb totes les persones i entitats premiades dalt de l’escenari, una imatge que fa goig, que ens ha d’omplir d’orgull i autoestima.

Per a acabar, ja a casa nostra, al Forn de la Canonja que tan càlidament ens acull cada primer dilluns de mes, un sopor de trobada, d’intercanvi de contactes, de somriures, d’abraçades, de complicitats, de felicitat, amb sorteig d’un nou dibuix d’Ignasi Blanch.

Gràcies a l’Ajuntament de Tortosa,  Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre, amb qui hem organitzat aquest acte, gràcies a la col·laboració dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Campus Extens de la URV a Tortosa, l’Escola Municipal de Teatre de Tortosa, i el Forn de la Canonja, gràcies a Protocol de l’Ajuntament pel suport, als treballadors de l’Auditori, a totes les persones que ens han ajudat a l’organització, fotògrafs, a Marta Viladrich pel disseny del cartell, als actors, actrius i músics de nou, a Valer Gisbert per la seva predisposició a participar sempre en els nostres projectes.

És un goig organitzar activitats així.

En acabar l’acte, Jesús M. Tibau va dir que Numen és un gat, cosa que deixà molta gent intrigada, però això serà una altra història.

Ja hem iniciat la llista de premiats de 2019. 

Podeu veure les fotos que anirem afegint en aquest àlbum.
Repercussions posteriors a la premsa:
Reportatge a Canal 21 Ebre

Blog d'Àngel Martí 
Canal TE
L'Ebre
Fotografies d'Ernest Sesé