Una nova remesa de fragments de guions De pel·lícula, aquest cop, quatre de la mítica Gilda:
.
Mentre Ballin Minudson, el propietari d'un casino, plega la fulla de gavinet que amaga al seu bastó, el jugador Jhonny Farrell, a qui l'acaba de salvar, diu:
-Un bastó així resulta molt útil.
-És un amic fidel i obedient. Es manté en silenci quan vull que estigui callat, i parla quan vull que parli.
-És aquesta la seva idea de l'amistat.
-Aquesta és la meva idea de l'amistat.
-Molt alegre, la seva vida.
-Porto la vida que m'agrada.
-És un home de sort.
-Jo faig la meva pròpia sort.
.
Si jo fons un ranxo, em dirien Terra de ningú.
.
-Mira quin silencia ara. Veus amb quina facilitat es fan fora les emocions.
-Tancant una finestra?
-No ho oblidis, Gilda.
.
-Ningú sap ballar com tu, Jhonny. Quan una dona balla amb tu, és com si formés part de tu, és com si...
-Continues sent la mateixa; parlaves pels colzes mentre ballàvem.
-Ha, ha. I tu deies: si us plau, Gilda, cada cosa al seu temps. I després afegies: parla o balla, però no facis les dues coses al mateix temps. Em deies...
-I ho continuo dient.
-És que he de seguir parlant. Mentre t'estigui envoltant amb els meus braços, he de seguir parlant, o me n'oblidaria, de ballar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada