S’acaba l’any de reducció de jornada per paternitat. S’acaba aixecar-se al matí i esperar que et despertis amb un somriure, s’acaba donar-te l’esmorzar mentre la llum encara tèbia del dia entra pel balcó. Aquest primer dia d’un nou cicle entro de puntetes a la teva habitació, et miro adormit al bressol i, abans de marxar, em poso una mica de la teva colònia.
el final d'una memòria
Fa 2 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada