el final d'una memòria
Fa 2 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
1 comentari:
No es relaxen mai!
Són molt avorrides!
Jo prefereixo les altres! Les imprevisibles! Ara cap aquí, ara cap allà!
I és que ben pensat, si t'hi fixes bé, el que fa la vida apassionant, és precisament no ser una línia recta. Quan és un seguit de pujades i baixades; una línia anguilejant!
Encara que en un revolt puguis tenir algun sotrac inesperat i dolorós!
Ai, les línies com són!
Bé! Com tot, imagino que va a gustos!
Publica un comentari a l'entrada