La vida d’un jove italià, culte i apassionat, es veu truncada per sempre quan és capturat pels pirates en algun punt entre Venècia i Nàpols i venut com a esclau al mercat d’Istanbul. El comprador, un savi turc delerós d’aprendre els avenços científics d’Occident, li demana que li ensenyi tot el que sap: només després d’haver interioritzat aquell "tot", l’alliberarà. Mestre i esclau, que guarden una semblança física inquietant que els meravella i els aterreix alhora, inicien així un procés d’intercanvi de coneixements, pecats i secrets tan exhaustiu que arribarà a confondre les seves personalitats.
Ambientada a la Turquia del segle XVII, El castell blanc aborda un tema fonamental en l’obra d’Orhan Pamuk: l’afirmació de la identitat i l’intercanvi entre cultures. És imprescindible aprendre dels altres, posar-nos al seu lloc, i per a això cal escoltar la seva història, les seves passions, les seves culpes: "era capaç de creure’m jo que aquests homes que ocupaven el lloc de l’altre podrien ser feliços a les seves noves vides?… No volia pensar tan sols com seria d’horrible un món on la gent sempre parlés d’ells mateixos, de les seves rareses, i on els llibres i les històries sempre tractessin d’això."
1 comentari:
Gràcies per la recomanació! Quan aquestes novel·les duen un bon treball de documentació darrere són una bona manera d'aprendre història.
Em sap greu la ficada de pota del concurs; tan aviat llegia el teu comentari vaig recordar que en el primer post ho havia llegit, però la meva memòria a vegades d'elefant però també a vegades de peix em juga males passades. Per sort has esborrat el meu comentari; ja trobava jo que sent tan fàcil la resposta després de la pista, era estrany que ningú hagués contestat!
Publica un comentari a l'entrada