20 d’agost 2007

Ressons del pregó de Festa Major


Ja a Tortosa, després de tornar de la Festa Major de Cornudella, encara no he digerit de forma completa les emocions que vaig sentir abans, durant i després de fer el pregó. Els nervis i la responsabilitat potser no em van deixar assaborir prou bé un moment que, de ben segur, aniré saborejant i gaudint tota la vida. Fer el pregó de la Festa Major al teu poble, amb la família, els amics que et saluden i somriuen des del carrer, i persones que et coneixen de tota la vida, no és una experiència qualsevol, especialment quan surts al balcó, acompanyat de la teva dona, i a pocs metres intueixes el pati de l’antic col·legi on jugaves a boles, a pilota i, fins i tot, vas fer algun gol. I a pocs metres, el Pla de l’Església, on fa molts anys, quan no passaven gaires cotxes, jugàvem al frontó al mig de la carretera, sense perill, perquè tot era molt tendre. Després, el millor es rebre les felicitacions de tothom i les cares de satisfacció del teu germà i els teus pares.
Gràcies de nou a l’Ajuntament per a haver pensat en mi i haver-me donat un regal com aquest.
Des de fora de Cornudella també he rebut mostres de solidaritat i d’afecte que agraeixo, i com a exemple, transcric un fragment del correu d’una de les millors seguidores d’aquest bloc, Tere Giné, periodista de Santa Bàrbarà, i que resumeix molt bé els meus sentimens:


"Saps que t'he imaginat, al pregó de festa major al teu poble amb tots els teus amics i familiars acompanyant-te? En llegir el teu discurs m'han entrat ganes de plorar, però d'emoció… Jo que presento tots els anys el pregó del meu poble , quan és un planer absent i explica les coses de la seva infantesa, sempre m'emociono un poc. Avui amb el teu discurs he sentit el mateix, i és que els que ens estimem el nostre poble i portem aquest sentiment de pàtria a l'interior aquestes coses ens fan emocionar.....M'agrada que la gent s'estime la gent amb qui ha viscut la seva infantesa, els records, els carrers, els olors, la idiosincràsia del poble.....Jo em sentiria orgullosa de ser la pregonera del meu poble si no visquera en ell i haguessin pensat en mi, però pensar en tu com a pregoner ha estat un encert, perquè aquest poble ens l'has fet conèixer un poc més al teu blog i als teus llibres; ets un bon "representant de Cornudella". Enhorabona....per tot."
.
(Nota posterior; el 2014 escric el pregó per segona vegada, però són uns altres els protagonistes)

2 comentaris:

Joana ha dit...

Moltes Felicitats! I gaudeix de les emocions no viscudes en el seu moment! Hi ha temps...
Bona setmana1

Tondo Rotondo ha dit...

Un dia d'aquells estranys però inoblidable... d'aquest que passen com un falix.