27 d’agost 2007

Clar i català


Passejant no fa gaire pel passeig de la vora del riu em vaig creuar amb un xiquet i sa mare. Ell l’estirava del braç —amb aquella insistència dels crios que fa tanta gràcia, sobretot si només vénen de visita i després se’n van— i li assenyalava la llera del riu.

—Mare, quan anirem allí baix?

Sa mare va fer un cop d’ull ràpid al trist Ebre que passa normalment per Tortosa, ple d’algues i amb restes de deixalles que la minsa força del riu no es pot endur, i respon amb rapidesa i contundència.

—Mai.

De vegades més val així, una resposta clara i sense embuts que no creï falses expectatives.

1 comentari:

Joan M. Garcia ha dit...

La resposta de la mare va estar força contundent. Però sols de imaginar que aquesta sigui la resposta habitual de la mare, no vull pensar en preguntes del nen com:

Quan em compraras un gelat?
Quan pujaré als cavallets?
Quan aniré al circ?
Quan ...
Quan ...

Hi han tants de quans a la boca d'un nen.