Aquesta és una de les pel·lícules més cèlebres d’Alfred Hitchcock (és fa difícil no nomenar-la amb el títol en castellà de Con la muerte en los talones) i conté algunes de les imatges més recordades de la història del cine. Cary Grant fa un gran paper, molt en la seva línia, i interpreta un personatge vividor, ple d’ironia i humor. Una de les frases que més recordo és la següent, quan la CIA el vol convèncer que els ajudi a atrapar el dolent:
"Sóc publicista, tinc una mare, dues exesposes i diversos barmans que depenen de mi."
La frase, als nostres ulls d’avui, pot semblar que conté un cert to masclista, però sempre cal situar-se a l’època, i cal tenir en compte que tampoc quedaria malament si l’hagués pronunciat, a la inversa, la Lauren Bacall, per exemple.
1 comentari:
M'encanten les pel·lícules clàssiques. Hitchcock era un mestre i Cary Grant un dels millors actors de la història del cinema.
Quan de vegades les veig és fàcil veure que hi ha masclisme però com ve dius, cal situar-les a l'època. Tenen un encant que no tenen moltes de les actuals: els actors i actrius, les històries, l'època, la sensualitat dels cigarrets (encara que ara estigui prohibit i amb motiu), els diàlegs... Eren innocents i, pot ser per això les fa més entranyables.
Publica un comentari a l'entrada