"Quan era el temps de l'avellana venia amb els seus pares a plegar-ne, però, sempre que podia, s'escapolia de la seva mirada i festejava la figuera per tal de no perdre's el primer fruit madur de la temporada. Sovint, en sentir el crec furtiu d'una pedra en xafar una avellana, sa mare el renyava tot fent l'ullet al Cisco, que somreia sense allunyar la vista de terra, per on els seus dits feinejaven neguitosos sense descans."
Fragment del meu primer conte "A l’ombra dels ametllers" inclòs al recull Tens un racó dalt del món, d’editorial Montflorit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada