Clar i català

Passejant no fa gaire pel passeig de la vora del riu em vaig creuar amb un xiquet i sa mare. Ell l’estirava del braç —amb aquella insistència dels crios que fa tanta gràcia, sobretot si només vénen de visita i després se’n van— i li assenyalava la llera del riu.

—Mare, quan anirem allí baix?

Sa mare va fer un cop d’ull ràpid al trist Ebre que passa normalment per Tortosa, ple d’algues i amb restes de deixalles que la minsa força del riu no es pot endur, i respon amb rapidesa i contundència.

—Mai.

De vegades més val així, una resposta clara i sense embuts que no creï falses expectatives.