Aquests pensaments li vénen al cap de tant en tant, però mai a hores punta de la feina. En aquells moments, com alliberats per un barret màgic, els telèfons comencen a cridar tots alhora i la histèria s’escampa. La pizzeria embogeix amb un descontrol només aparent. Un instant abans de l’hora prevista, la cuina és un mosaic de gustos i colors en formació, com un exèrcit ben rebut abans de la desfilada. Soldats i municions esperen ansiosos la batalla; tonyina, ceba, pebrot, xampinyons, olives i pinya; pernil, orenga, pollastre, carxofa i gambes. El tomàquet i la mozzarella, com dos generals de prestigi al capdavant de la tropa, confien en la victòria. Al carrer, per últim cop al dia, les motos s’alineen perfectament una al costat de l’altra. Quan hi ha partit de futbol és pitjor, i les restes de salses, complements i formatges, en un carnaval de colors, acaben fonent-se en ple desori culinari.
Fragment del conte "La revolució", que ès publicarà l'any vinent juntament amb la resta de relats seleccionats de l'11è Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet.
2 comentaris:
molt bonic el relat....va un altre pista... no soc dona ebcara que el meu nom es femeni
molt bo ha arribat la revolució
Publica un comentari a l'entrada