Espero rebre alguna creció més, però les que m'han arribat fins ara han estat les següents:
Carme Rosanas, del bloc Col·lecció de moments. Fer clic per a veure-la.
Aleix, del bloc Empremtes. Fer clic per a veure-la.
Agustí, del bloc Breu missatge sense ampolla. Fer clic per a veure-la.
A més a més de:
Pedales i sues. Esbufegues, renegues...
Segueixes els altres i els deixes anar.
Et fas autopromeses de posar-te en forma, i saps sobradament que no les compliràs.
Uns instants de felicitat, sentint la llibertat i l’alegria d’estar a l’aire lliure, en un dia festiu, amb un temps esplèndid
I de cop, la barrera de sorra que t’obliga a deixar-ho tot, treure’t la roba... i córrer com el vent cap al premi que t’has guanyat:
Aquest regal dels déus anomenat: AIGUA!
Per Esther Suriñach
Òstia Elliot!, t’ho he dit que tornéssim a fer servir la cistella de la bici, mira que fer servir un cotxet per criatures. Ara l’E.T s’ha emprenyat i diu que si volem volar que ens fem fotre.
Per Jordi Casanovas
Fins que no va arribar ell, amb els de la televisió, que n’erem de feliços ! Quants anys deu fer d’allò? Vint-i-cinc ? Potser més i tot … Mentre ens obríem a la vida, aquelles vacances de la infància passaven de manera dolça. No teníem cap mena de preocupació i vivíem amb una plàcida i confiada llibertat . Tot el dia amb la bicicleta amunt i avall pels costers del poble, fins a la platja i fins el port. Erem una colla ben avinguda. Com si fóssim d’una sola peça, fruïem d’uns estius blaus, acaronats per la salabror de l’aire de mar.
Tant temps després hem volgut retrobar-nos, però ens adonem que ens hem fet grans i res no ha canviat. Encara sabem anar en bicicleta però , com sempre, el Piranya ens ha aixafat l’anada a les dunes. Com se li acut a aquest paio presentar-se amb el seu bebè, amb cotxet i tot ? Que ja no recorda que a tots els capítols de Verano Azul ens fotia les excursions enlaire … ?
Per Josep M. Sansalvador
Tots ens hem fet grans al Delta de L'Ebre i aquest estiu ens hem retrobatcom cada any, i ja en fa més de quinze, la Inès, el Quico, el Pere i jomateix. Sempre a principis de juliol,quan els dies són tan clars i facaloreta ja des de bon matí. Ens agrada estar estirats damunt la sorra, migendormiscats, o també anar recordant històries d'infantesa o planificant elfutur. Aquest any estem molt contents, no hi ha només un Pere, n'hi ha dos, i volem pensar que a partir d'ara també li vindrà de gust acudir a la cita,com a tots nosaltres.
Per Immaculada Forteza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada