"La sinyo Paquita havia assolit —i ben assolit— l’objectiu fonamental de la seva vida: tenia un marit."
Així comença Els emprenedors, d’Enric Carbó, d’editorial Montflorit, la novel·la guanyadora del premi de narrativa Cristòfor Despuig 2004, que us recomano si voleu passar una estona divertidíssima i teniu curiosistat per conèixer la visió irònica que té aquest autor de la societat tortosina dels anys seixanta. Centrada en la vida de gent senzilla que tracta d’obrir-se camí al començament del desarrollismo franquista, Enric Carbó fa desfilar una sèrie de personatges com paletes, guàrdies civils, beates, canonges, opusdeistes, hippies, etc, tots fills d’una època de canvis per a la qual potser no estan preparats. La narració, plena d’anècdotes i incidents pintorescos, que ben bé podria ser retratada en una pel·lícula de Berlanga, combina la crítica social i la sàtira amb un to humorístic i amable que no amaga la sordidesa de la dictadura franquista. Hi trobareu rastres d’una societat que ja ha desaparegut (segur?), on es combina l’ambició, l’urbanisme, el poder, la religió, el sexe i una certa innocència, també.
Així comença Els emprenedors, d’Enric Carbó, d’editorial Montflorit, la novel·la guanyadora del premi de narrativa Cristòfor Despuig 2004, que us recomano si voleu passar una estona divertidíssima i teniu curiosistat per conèixer la visió irònica que té aquest autor de la societat tortosina dels anys seixanta. Centrada en la vida de gent senzilla que tracta d’obrir-se camí al començament del desarrollismo franquista, Enric Carbó fa desfilar una sèrie de personatges com paletes, guàrdies civils, beates, canonges, opusdeistes, hippies, etc, tots fills d’una època de canvis per a la qual potser no estan preparats. La narració, plena d’anècdotes i incidents pintorescos, que ben bé podria ser retratada en una pel·lícula de Berlanga, combina la crítica social i la sàtira amb un to humorístic i amable que no amaga la sordidesa de la dictadura franquista. Hi trobareu rastres d’una societat que ja ha desaparegut (segur?), on es combina l’ambició, l’urbanisme, el poder, la religió, el sexe i una certa innocència, també.
2 comentaris:
Hola, sóc de benicarló i una companya de trball m'ha recomanat el teu blog. m'encanta legir, i això sí que es diu "arribar i moldre", perquè hellegit aquesta novel·la i, tal com dius, em va agradar força. Em va recordar NOCTURN DE PRIMAVERA, d'en Pla.
salutacions i una abraçada des de Benicarló!
Jo vaig llegir el llibre fa temps i m'ho vaig passar molt bé. És el k dius, combina molt bé la crítica amb el sarcasme-humor...
Però la veritat sk quan el llegia jo m'imaginava a l'Enric Carbó explicant el llibre, cosa que encara el feia més divertit, crec.
Vagi bé!
Publica un comentari a l'entrada