Una gran pel·lícula de 1999, dirigida per Lasse Hallström i interpretada per Tobey Maguire, Charlize Theron i Michael Caine. Està basada en un novel·la que no he llegit de John Irving, que deu valer la pena si és tan bona com la pel·lícula.La història se centra en el camí cap al descobriment de la vida de Homer Wells, un orfe criat sota la tutel.la del Dr. Wilbur (Michale Caine), un metge que mostra un afecte especial cap als "seus" xiquets i cap a Homer en particular, i que té una peculiar forma d’entendre la medecina. En tre molts aspectes, la pel·lícula planteja el problema de l’avortament. Molt adequada per al dia de Nadal, vaja.
El el món sòrdid i solitari dels nens abandonats no existeixen els herois. D’aquesta manera em vaig convertir en protector de molts i pare de ningú.
No plorava; els bebés orfes saben que no serveix de res.
L’únic que puc deixar-te és allò que sé.
Si vols que els paris siguin responsables dels seus fills, has de donar-los el dret a decidir si volen ser-ho.
No em sermonegis per la llei. Què ha fet la llei per algú d’aquí?
L’adolescència, la primera vegada a la nostra vida que imaginem tenir quelcom terrible que amagar a les persones que ens estimen.
Vostè té un paper a la vida: jugar a ser Déu. En el meu cas, exterminar ratolins és el més aprop que vull estar de ser Déu.
Qui viu en aquest costat de la casa? Qui mòlt les pomes i neteja la porqueria i respira aquest vinagre? Algú que mai ha viscut aquí va inventar les normes. No són per a nosaltres. Hauríem de crear les nostres normes, i ho fem cada dia sense excepció.
9 comentaris:
Sí, jo també vaig veure aquesta pel·lícula fa poc. Plantejava coses força interessants. Bon nadal, eh!
Una gran pel.licula,el tema de l'avortament el tracta molt bé , i es força interessant i també la "gran" Charlize...
Bon Nadal i Bones Festes
A mi em va agradar força quan la vaig veure, però la tinc una mica oblidada. Potser per tornar-la a veure...
en Caine és un dels meus!
salutacions
Tinc el llibre aqui al costat des de fa temps i mai el començo.
Potser que em dediqui només a la lectura i potser aixó doni a l'abast...
Doncs a mi em va agradar molt més el llibre que no pas la pel·li... A la pel·li es passen per alt moltes coses que passen al llibre. Però ja se sap... no pot cabre tot en una pel·li!
La peli, no es pot comparar amb el llibre, el llibre és un goig, estpa tan ben escrit que el veus, no te'l perdis, te'l recomano molt especialment, bones festes, pencaire!
Me l'han recomanada molt aquesta pel·lícula. Aquests dies em varen deixar el llibre amb el que es basa la pel·lícula: "Príncipes de Maine" de John Irving. Després de llegir el libre, miraré el film ;)
És molt bona aquesta Jesús. A veure quan la torno a veure.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada