Ahir vam tenir una nova trobada del Club de Lectura de Tortosa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, aquest cop per comentar un dels èxits d'aquest any, La clau Gaudí, juntament amb els seus creadors, Andreu Carranza i Esteban Martín. Durant la xerrada els autors ens van comentar, entre altres coses, el procés creatiu a quatra mans d'aquest llibre, així com l'enrequiment mutu i diversió que ha representat. En una de les moltes entrevistes que els han fet en motiu de la promoció del llibre, l'Esteban va comentar "vam començar jugant, però en sèrio, perquè els xiquets juguen en sèrio".
La figura de Gaudí i la seva obra va centrar gran part de la tertúlia, i va quedar ben demostrada l'admiració i passió que tots dos sentien per l'arquitecte i que, segurament, ha estat un dels motors del llibre. L'Andreu i l'Esteban tenen temperaments diferents, però això no ha estat una dificultat, sinó tot el contrari, ja que s'han complementat perfectament per fer un llibre amè amb un ritme trepidant, fàcil de llegir malgrat la gran quantitat d'elements que hi intervenen. Una sòlida estructura bàsica per crear el llibre, com l'arquitectura de Gaudí, vestida amb passió.
Personalment me n'alegro molt del seu èxit, fruit del saber fer i dels anys de coneixement del món de la literatura. A més, he tingut el privilegi de conèixer de primera mà algunes dades del procés editorial i de les grans victòries que anava collint el llibre, abans fins i tot de la seva publicació, cosa que m'ha fet viure amb il·lusió el seu èxit i, perquè no dir-ho, amb enveja sana.
Amb La clau Gaudí hem tancat el primer any de funcionament del Club de Lectura de Tortosa amb un notable èxit i més de 50 membres inscrits (75% dones). Val a dir que les trobades del Club de Lectura estan obertes a tots els públics, però jo invito a tothom a fer-se'n membre, ja que d'aquesta manera podran rebre informació sobre les activitats previstes.
El desembre de l'any passat ja sembla que quedi molt lluny, quan vaig començar la coordinació del Club de Lectura gràcies a la insistent invitació de la directora de la Biblioteca. El primer llibres que vam tractar, en una primera reunió de prova, va ser el meu Postres de músic. Després n'han vingut uns quants més, alguns amb la presència del autors/es (marcats amb asterisc), gràcies a la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i el seu programa Al vostre gust.
La Felicitat, de Lluís-Anton Baulenas*
Sabó Moll, de Francesca Aliern*
Patrimonio, de Philip Roth
Tot un caràcter, d'Imma Monsó*
El moliner udolaire, d'Arto Paasilinna
Destins, de Joan Cid i Mulet
Benissanet, d'Artur Bladé i Desumvila
T'estimo si he begut, d'Empar Moliner
El vigilant en el camp de sègol, de J.D.Salinger
La clau Gaudí, d'Andreu Carranza i Esteban Martín*
Les properes xerrades que tenim previstes són les següents:
Petita història dels tractors en ucraïnès, de Marina Lewycka (28-01-08)
Las ratas, de Miguel Delibes (25-02-08)
La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol* (març)
Mercè Rodoreda (abril)
Com veieu, la trobada del mes d'abril estarà dedicada a Mercè Rodoreda, aprofitant que ens trobem a l'any del seu centenari, i encara queda per decidir quin dels seus llibres comentarem. Podeu enviar propostes o demanar consultes sobre el Club de Lectura a clubdelectura@tortosa.cat
3 comentaris:
T'has rumiat ja allò del club virtual?
Vaig estar a punt una vegada de comprar-me aquest llibre, el de "La clau Gaudí", però com que no tenia referències de res, al final vaig desistir. És bo? Val la pena?
La Clau Gaudí és un llibre notable, no entraré en anàlisis perquè no hi ha tant a analitzar. No, des del punt de vista literari, sí en el social, i en l'editorial. Però en aquests camps jo em netejo les mans.
Això però, no ens ha de posar una bena als ulls, un dels autors, Andreu Carranza, té darrere d'aquesta obra, una bibliografia plena d'excel.lències, ara sí, literàries, ha escrit llibres plens de força, de sentit i sobretot de fil literari, el retaule d'Andreu és en diferència el més complert en prosa de les nostres terres, la poesia la té ben dominada aquell home noble, bo i profund que respon al nom de Gerard Vergés. La Clau Gaudí un llibre, ja dic notable, no té la força històrica de per exemple l'hivern del tigre, ni la força literària de per exemple Anjub, ni la capacitat de generar calfreds geogràfics e històrics del llibre de les set xibeques... no, no hem d'oblidar qui és Andreu, que aquest arbre que commemora d'alguna manera Gaudí, no ens tapi els ulls a l'obra de l'autor ebrenc, que és plena de grandesa literària, de força creativa i molt polièdrica en les seves mires.
Andreu Carranza és molt més que aqust llibre, superlativament més, i com a individu literari està situat allí on Plató va situar els filòsofs al cim, enfortim aquest cim, perquè tenim arguments per fer-ho i, podrem presumir d'un escriptor en tota la seva essència.
Posem-lo als instituts, ensenyem quin ha estat el seu camí, delectem els estudiants amb les seves paraules de riu navegant elegants sobre l'oceà literari i, pensem que La Clau Gaudí dins l'equip de l'escriptura d'Andreu és un jugador mediàtic perquè és necessari, però ni de bon tros el millor, jo (i que em perdoni l'amic Andreu), el posaria a la banqueta.
L'equip titular seria fent una metàfora del bàsquet: de base Anjub; d'escolta el llibre de les set xibeques; d'ala el que l'herbolària sap; d'ala-pívot L'hivern del tigre; i de pívot A mumpare. Un llibre aquest últim que si es llegeix amb minuciositat de cirurgià ens ajudarà a entendre d'on ve l'ànima observadora, bona i tendra del mestre Carranza, cal dir que en l'equip de la literatura d'Andreu Carranza, la banqueta seria de luxe: Aigues de València, la filla de la memòria, la clau Gaudí, Riu Avall, la trilogia del deliri, el desert de l'oblit, la tinta de la immortalitat. Un veritable dream team.
La literatura és una piràmide i molta gent que subsisteix a la zona mitja baixa, somia en ser més del que és i, s'equivoca, però que faríem sense il.lusions, a mi em recorden un tros de cançó de l'inigualable Sabina que diu: yo sólo me colgué medallas que no gané.
Tota la resta és literatura.
Albert Guiu.
Publica un comentari a l'entrada