31 de març 2008

Bookcrossing


Acabo de deixar abandonat el llibre Rodalies, de Toni Sala, que va escriure una dedicatòria espeical precisament per a aquest motiu, per al seu alliberament, tal com vaig anunciar fa uns dies.

Espero que el llibre trobi un nou lector/a que li doni una nova vida i el faci anar per nous camins.

L'he deixat en un banc de l'estació de trens de Tortosa, tot just on d'aquí poc aniré a rebre un escriptor, l'Albert Sánchez Piñol, que serà el protagonista d'avui al Club de Lectura.

Bona sort, llibre!



Comentari sobre El vertigen del trapezista

Al blog de Filant prim han posat un bonic comentari sobre El vertigen del trapezista. A les seves paraules es detecta que se l'ha llegit amb amor i que ha interpretat perfectament la meva visió del món i els seus personatges.

Gràcies

Desdefinicions (48)

Les Desdefinicions dels dilluns s'adapten bé al canvi d'horari i es preparen per a encarar el mes d'abril.

majestàtic. Rei que no es mou, de la cadira.
malmetre. Fer malbé 100 centímetres.
malversador. Poeta dolent, o que inverteix il·lícitament en versos que no són de la seva creació.
maggisteri. Capacitat d’ensenyar per art de màgia, molt útil per a acabar amb el fracàs escolar.

30 de març 2008

Escola de Lletres de Tarragona

De tant en tant m'arriben correus informant-me de les activitats que duu a terme l' Escola de Lletres de Tarragona. La feina que tenim tots i la distància des de Tortosa havien fet que no hagués pogut assistir fins el passat dissabte, aprofitant que anava de camí cap a Barcelona.
Els alumnes dels tallers més joves d'aquesta Escola van fer la lectura dels seus textos sota el títol "Es busca la literatura", a través de proses poètiques, monòlegs, poesia, etc.
Veure gent tan jove gaudint de la literatura, escrivint, llegint, vivint-la, em va fer una sana enveja. Felicito als organitzadors i impulsors que porten endavant aquest projecte de forma altruista però amb gran dedicació i entusiasme, així com també a tot l'alumnat, i em poso a la seva disposició.

Entrevista a la COM Ràdio


Ahir, dissabte 29 de març a la nit, a les 24 hores, vaig ser entrevistat per Lluís Montserrat al prorama ICULT de la COM Ràdio, en companyia del meu petit trapezista, fidel acompanyant de totes les activitats vertiginoses d'aquests dies. Podreu escoltar el programa si navegueu per la seva web.

Vaig aprofitar el viatge des de Tortosa per a fer altres activitats que ja aniré comentant. Afortunadament, vaig arribar força temps abans, ja que, com m'acostuma a passar a Barcelona, em vaig perdre una mica.

La seu de l'emisora és al costat del Camp Nou. Vaig deixar el cotxe a la vora d'aquest estadi, vigilat per unes simpàtiques senyoretes que es trobaven a la vorera en aquelles hores de la nit. Els vigilants dels pàquings no tenen aquest aspecte a Tortosa.

L'entrevista va estar bé, relaxada. La ràdio m'agrada, t'hi trobes a gust de seguida, no com quan et graven en vídeo o et fan fotografies i se suposa que has d'estar natural.

La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol

"Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem".
Així comença un dels grans èxits de la literatura catalana dels últims anys, La pell freda. Potser no ens allunyem mai del tot perquè l’odi ens persegueix, perquè potser ens odiem a nosaltres mateixos, perquè no deixem mai enrere els monstres que ens acompanyen al lloc més allunyat del món.
El protagonista d’aquesta novel·la intenta fugir dels homes i accepta la plaça d’oficial atmosfèric a l’illa més remota i solitària de l’oceà. A les primeres pàgines, l’autor descriu l’illa amb aquestes paraules: frontera gèlida, terra esclafada, consistència megalítica, illa minúscula i escombrada. En aquest últim reducte d’humanitat, o d’inhumanitat, només trobarà la "companyia" del tècnic en senyals marítims Batís Caffó, emmurallat al far que es convertirà en la fortalesa on lluitaran contra els monstres que envolten l’illa i el seu món interior. Però la presència d’aquests monstres de pell freda no fa incloure aquesta novel·la en el gènere de ciència ficció, sinó més aviat en la psicològica. Existeix una illa física i una illa individual de cadascun dels seus habitants, de la qual mai se’n podrà sortir.
Serà un plaer poder comentar el significat de l’illa, dels monstres, del far i tantes altres coses amb el seu autor, el proper 31 de març en motiu de la reunió del Club de Lectura de Tortosa.

29 de març 2008

Preghero, d'Adriano Celentano

Abans de començar un altre petit viatge literari, us deixo amb la força expressiva de la veu de l'italià Adriano Celentano i la cançó Preghero.

28 de març 2008

Lletres d'aigua, de Jesús Fusté, a Jesús

Aquest divendres, al casa jesusenc, a les 22.30, podreu assistir a l'espectacle Lletres d'aigua, de Jesús Fusté. Aquest cantautor prioratí va crear aquest espectacle a proposta de la Fira del Llibre i de l'Autor Ebrencs, de Móra d'Ebre, i moltes de les cançons estan basades en lletres d'escriptors ebrencs.

També interpretarà cançons del seu primer disc, Vine amb mi, que també és una autència delícia per als sentits. Us el recomano de tot cor, i no sóc l'únic.
L'acte està emmarcat en les Jornades d'homenatge a Josep Panisello.

Bookcrossing

Ja fa mesos que em passa pel cap la idea de fer bookcrossing, és a dir, deixar llibres abandonats per tal que algú els reculli, els llegeixi i els torni a alliberar. Alliberar és un verb que m'agrada més que abandonar, en aquest cas. Hi ha una web on es poden registrar els llibres alliberats per tal de fer-ne un seguiment, però jo m'estimo més fer-ho de forma independent, salvatge, arriscada.

Ja tinc preparat el primer dels llibres que alliberaré, en el banc de Tortosa que apareix a la imatge, d'aquí 3 dies. El seu autor em va fer una dedicatòria especial en motiu d'aquest alliberament, i desitjo que el seu viatge sigui llarg.

Cares del món (39)


Vaig pel món fent fotos de Cares, i no m'havia adonat que la funda de la càmera també té cara!
Ja passa això, que les coses més evidents estan davant dels nostres ulls.

27 de març 2008

D'Antoni Bassas a Mariano Rajoy?





L'altre dia, mentre estàvem en un bar, un amic (o potser a partir d'ara hauré de començar a nomenar-lo com a ex-amic) em va dir, sense ànim d'ofendre, que abans jo tenia una retirada a l'Antoni Bassas (cosa que ja m'havien dit en repetides ocasions), però que en algunes de les darreres fotos em trobava certa semblança amb el Mariano Rajoy. Ep! Físicament, eh!

Aquesta mena de transformació de Dr. Jekyll a Mr. Hyde (amb tots els respectes per Mr. Hyde) em va causar un fort sotrac a la meva ànima en uns moments especialment sensibles. No sé si ho podré pair, ni si mai tornaré a mirar de la mateixa manera aquest mal amic.





;-P

Felicitats petites (37)

De vegades, la vista que contemplem des de les altures ens crea una sensació de llibertat, i oblidem malsdecap antics, i ens envaeix un sentiment irracional de Felicitat petita. Cal anar amb compte, perquè fins i tot els trapezistes més experimentats poden arribar a patir vertigen.
Per tal de mantenir l'equilibri, més val comptar amb la companyia de bons amics.

26 de març 2008

Llista de vendes


No amagaré que m'agradaria aconseguir xifres astronòmiques de vendes amb els meus llibres, tot i que sóc realista i conscient de la lliga on jugo i les fites on puc arribar a curt termini, això sí, sense renunciar a res. Per això, m'ha alegrat molt saber que, almenys a casa, El vertigen del trapezista no està funcionant malament, d'acord amb la llista dels llibres més venuts a la llibreria Viladrich de Tortosa, publicada al suplement de El Punt, Presència. Com veieu, a la llista encara tinc per davant a J.K. Rowling, Ken Follet i Haruki Marukami, cosa que no està gens malament.

49è joc literari: una equació matemàtico-literària

Passades les mini vacances de Setmana Santa, espero que us emprengueu amb forces els jocs literaris, que com altres seccions d'aquest blog tenen un conveni laboral molt dolent i difícilment descansen.

Al mes d'octubre ja vaig proposar una equació literària en el 26è joc literari, i avui us en proposo una altra, però amb tres incògnites. Aquest cop, com podeu comprovar, la suma total dóna la xifra de 200. Amb aquesta dada i les imatges d'uns coneguts escriptors, us demano el títol de les seves obres que sumen aquest total.

Com sempre, cal adreçar les respostes al correu jesusimaite@gmail.com juntament amb el nom i la població.

Aquest ja és l'últim dels jocs literaris de març per a participar en el sorteig del premi del mes: un lot dels meus llibres.

Encara teniu fins l'1 d'abril per a participar en aquest joc i en el 46è joc literari, el 47è joc literari i el 48è joc literari.

25 de març 2008

Lectura de "El Barbes"

A les presentacions de llibres sempre m'agrada llegir-ne fragments i, en el meu cas, algun dels contes. Penso que és la millor manera de mostrar el llibre i, a més, m'estalvio la feixuga tasca d'haver de parlar. A la presentació a Cornudella de Montsant vaig triar la lectura del conte "El Barbes", guanyador del Premi Vila de Corbera 2006, on el protagonista és, com altres vegades, un perdedor. En aquest cas es tracta d'una estàtua que es traslladada "provisionalment" a un magatzem en motiu d'unes obres de remodelació de la plaça. Jordi Ferré, l'editor de Cossetània, em va gravar i ha posat un comentari al seu blog De tard en tard. Es podran veure més vídeos de la presentació a l'apartat de Cossetània de Youtube.


Passió pels llibres

De vegades podem caure en el parany de la desmoralització quan parlem de dades sobre lectura i venda de llibres. Molta gent es lamenta, especialment llibreters, i aquesta queixa amarga arriba a fer-se feixuga i convida al defalliment. A mi em cansa.

Per sort, de tant en tant, se't creuen a la carretera de la vida persones amb entusiasme, amb passió pels llibres, que et retornen la fe. Un d'aquests casos singulars és el propietari de la gasolinera d'Horta de Sant Joan. No ens enganyem, el seu negoci és el subministrament de gasolina; però no ha renunciat a la seva autèntica passió: els llibres. D'aquesta manera, al seu establiment hi podreu trobar una nodrida presència de tota mena de llibres, al costat de la inevitable guia Michelin, pernils, taronges o vins de la Terra Alta. Si us atureu a reposar gasolina i us deixeu portar per les seves recomanacions literàries, el fareu feliç, mentre es fa llarga la cua d'espera als sortidors.






24 de març 2008

La Mona

La Mona sempre em porta records i olors de ca la padrina, sabors de xocolata negra, figures d'animals que em seduïen plantats al mig d'un gran pastís. Les fotos són en blanc i negre, però les imatges que recordo mantenen el color de la fruita confitada, dels trossets d'ametlles, de la il·lusió intacta.







Desdefinicions (47)

Abans d'anar a menjar la Mona, les Desdefinicions, que tenen el mateix conveni col·lectiu que les Cares del món, us volen deixar la seva petita mostra com tots els dilluns.


adultaeri. Enganyar a la teva parella en els estrets lavabos d’un avió.
ha-maca. Preciosa, bonica xarxa suspesa pels dos extrems que serveix de jaç.
ceptembre. Mes en què comença la verema.
jungla. Ungla envoltada de pèls.



Aquesta setmana he descobert que hi ha un blog especialitzat en aquesta mena de jocs de paraules, que us convido a visitar, Base de Badades.

23 de març 2008

Presentació de El vertigen del trapezista a Cornudella de Montsant

A mesura que vaig participant en actes públics el meu nerviosisme va minvant, però al meu poble aquesta norma no és compleix, i menys encara ahir, quan l'emoció m'impregnava més que mai en dedicar el llibre als meus pares i, de forma especial, al meu sogre que ens va deixar fa tot just una setmana. Vaig estar molt ben acompanyat, però això no va fer altra cosa que incrementar la meva emoció que amb prou feines vaig poder reprimir.

L'acte el va presentar l'alcalde de Cornudella, Josep Maria Castan, que va parlar de com els contes d'aquest llibre es lliguen amb els records i la història del poble. Judit Juncosa, filla també de Cornudella i en representació de l'editorial, va parlar dels lligams que m'uneixen amb Cossetània des del principi, a qui agraeixo públicament l'exquisit tracte que m'estan donant.

Després del meu intent de reprimir les emocions, va venir la lectura de contes. En primer lloc, l'autèntic trapezista, l'escriptor Òscar Palazon, va llegir el conte que dóna nom al recull i que ell mateix em va cedir, ja que és el nom del seu blog. La meva amiga de tants anys, Judit Marsal, i el meu germà Gustavo també van llegir un parell de contes elegits per ells mateixos.

Després, Jesús Fusté, acompanyat a la guitarra per Toni Just, va interpretar dues cançons del seu repertori, del primer disc Vine amb mi, i de l'espectacle Lletres d'aigua, que properament també es podrà escoltar en disc. El públic va respondre amb un gran aplaudiment.

En definitiva, una tarda plena d'emocions, acompanyant del meu poble, de familiars, d'amics vells i d'amics nous: es pot demanar alguna cosa més? Gràcies a tothom.

Podeu veure més imatges a la meva galeria de fotos, gràcies al fotògraf oficial de tots els actes que faig al poble: l'amic Toni Lluch.




Amb l'alcalde, Josep M. Castan, i Judit Juncosa, de Cossetània Edicions.

Amb Òscar Palazon, escriptor i autèntic trapezista.


Amb l'amiga Judit Marsal.

Amb mon germà Gustavo.

Jesús Fusté acompanyat per Toni Just a la guitarra.

Amb Francesca Aliern a Vall-de-Roures


Aquest dissabte al matí vaig estar signant exemplars de El vertigen del trapezista a la llibreria Serret de Vall-de-Roures, en companyia de l'apreciada Francesca Aliern i el seu Cor de llop. L'any passat, també per dissabte sant, ja vam compartir aquesta experiència i vist l'èxit, l'Octavi ens va reservar de nou aquesta data des de fa mesos. Ahir, mig en broma, dèiem que aquesta signatura compartida de llibres es pot convertir en un dels actes de la Setmana Santa de Vall-de-Roures.

El matí va ser fresquet, però no ens va ploure com l'any passat. El trajecte de Tortosa fins la Matarranya és espectacular. A causa de les obres de la carretera de Prat de Comte cal passar per Gandesa i Bot, o per Calaceit i Cretes. Aquest desviament no és un inconvenient, sinó una oportunitat de gaudir més estona de la comarca de la Terra Alta que ahir ens oferia la bellesa d'un final d'hivern.

L'Oactavi ens va donar una bona notícia a tots els seus fans: ha estat nominat com a bajoragonés del año pel diari La Comarca. Un premi molt merescut i un estímul més per a aquest llibreter emprenedor, a qui el món cultural català hauria d'agrair la tasca que realitza per a difondre la nostra llengua i els nostres llibre.

Felicitats i gràcies per tot, Octavi.


Micromèxics, de Joan Pinyol

L'escriptor de Capellades, Joan Pinyol, va tenir la gran sort de mantenir correspondència amb el mestre dels contistes catalans, Pere Calders. Aquesta relació va ser un dels estímuls que el va portar a l'escriptura i a viatjar a Mèxic, un apaís de grans dimensions que, curiosament, Pinyol ha volgut explicar-nos a través de microcontes. En aquests seixanta-un relats l'autor ens fa un retrat dels seus records, de les seves sensacions, de la manera especial d'entendre la vida en un país que el va seduir. Uns microrelats, però una macroabraçada cultural.

22 de març 2008

Ara vindrà, de Túrnez & Sesé

Abans d'anar-me'n cap a Vall-de-roures per a signar llibres, i després cap a Cornudella per a presentar El vertigen del trapezista, us deixo amb la preciosa cançó Ara vindrà, del primer disc de Túrnez & Sesé, Quedarà la paraula, on van musicar poemes de l'escriptor de la Franja Desideri Lombarte.

21 de març 2008

Cares del món (38)


Aquest divendres és festiu, però les Cares del món tenen un conveni laboral molt dolent i mai descansen, sempre estan allí, observant-nos, com aquesta tan misteriosa que va captar Núria.


20 de març 2008

Llibres jugant a tennis, o autors una mica xiflats

Els llibres desperten la imaginació, i també les ganes de jugar, especialment si es fan amics entre ells i si els seus autors estan una mica tocats del bolet. Per exemple, El vertigen del trapezista i Pilota de set, de Joan Pinyol, han iniciat una bona relació i un partit de tennis que no sabem com s'acabarà, com podeu veure al blog de l'autor de l'últim premi Recull.

Setmana Santa literària

Tal com ja va fer l'any passat, l'Octavi Serret ens va convidar a la Francesca Aliern i a mi a signar llibres a Vall-de-roures el dissabte de Setmana Santa. Vist l'èxit de l'any passat, aquest cop va fer la "reserva" amb mesos d'antelació. Sempre és un plaer pujar fins la Matarranya, entrar a la llibreria de l'Octavi i caure seduït pels seus encants, per la seva màgia sense vareta.

Però la seva programació literària ja començarà Divendres Sant amb els poemaris de Glòria Fandos i Cinta Mulet, i continuarà el diumenge amb Teresa Bertran, perquè la set de vendre llibres d'aquest llibreter no té límits. Si no podeu assistir-hi físicament i voleu un llibre signat, cap problema: ell us el farà arribar.

Després de passar el matí a Vall-de-roures, l'emoció literària no farà altra cosa que crèixer fins a límits que no puc imaginar-me per a mi, ja que a la tarda presentaré El vertigen del trapezista a Cornudella de montsant, davant del meu poble, de la meva família, dels meus amics i amigues més íntims, tot just una setmana després d'un dia molt trist. Em sentiré molt recolzat, és cert, i comptaré amb la col·laboració de l'Ajuntament, de l'editorial, l'escriptor Òscar Palazon i del cantautor Jesús Fusté, però això pujarà molts graus les meves emocions.

Felicitats petites (36): torna la llum

Els dies de cada dia, quan sona el despertador, inicio una sèrie de moviments rutinaris, que el cos fa de memòria prescindint de la capacitat de raonar encara adormida: parar el despertador, sortir de llit, posar els peus a les sabatilles, engegar la bomba perquè baixi amb pressió l'aigua, obrir la dutxa...
A l'hivern, per fer alguns d'aquests moviments, necessito encendre el llum que m'enlluerna i m'obliga a aclucar els ulls. Però ahir, per primera vegada, gràcies que la llum natural comença a matinar una mica més, això no ha estat necessari. Aquesta és una de les Felicitats petites anuals més ben rebudes.

19 de març 2008

La desagraïda tasca de jurat

Darrerament, entre unes coses i unes altres, he disposat de poc temps per a passejar-me per altres blogs. De moment, aquest temps continuarà sense crèixer, perquè n'hauré de dedicar una bona porció a la tasca de jurat del premi Cristòfor Despuig que organitza l'IMACT de l'Ajuntament de Tortosa.
Quan em van dir que podia passar a buscar la capsa amb els treballs presentats em va caure l'ànima als peus: 22 treballs de més de 100 fulls cadascun.

La tasca de jurat és per a mi la més ingrata de totes i la defujo sempre que puc, ja que per tal de dur-la a terme de manera correcta requereix una important inversió de temps, però, sobretot, el motiu que em fa declinar la majoria de propostes és la meva dificultat per fer de jurat, per decidir quina de totes les obres presentades ha de ser la guanyadora. Les poques vegades que he fet de jurat m'ha resultat dolorós, i sempre em queda la por d'haver comès una injustícia.

48è joc literari

En motiu de la propera reunió del Club de Lectura de Tortosa, aquests dies tinc el plaer de rellegir un dels llibres de més èxit dels darrers anys: La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol. Per fer-vos partíceps del plaer de la seva lectura, aprofito el llibre per a proposar el joc d'aquesta setmana. Si l'heu llegit us serà més fàcil, evidentment. Es tracta de posar en ordre d'aparició al llibre els següents fragments:

A."Més que veure'ls podia intuir-los. Eren un pam més alts que jo i més prims. Corrien pels voltants de la casa. Tenien una agilitat de gasela."

B. "No puc entendre en Batís. Hi ha una gran contradicció entre els perills que ens amenacen i els seus estats d'ànim. Com més desesperades són les nits més feliç se'l veu durant el dia."

C. "Els vuit mariners desitjaven sentir l'ordre de tornar al vaixell. Patien un nerviosisme epidèrmic, sense causa justa."

D."Feia tant de temps que no veia un grup d'homes que tots els moviments m'eren insòlits."

Com sempre, heu d'enviar-me les respostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el nom i la vostra població.

Com la resta de jocs del mes de març, amb la vostra participació obtindreu números per al sorteig del premi mensual, que aquesta vegada és un lot dels meus llibres.

Encara poden participar al 46è joc literari i al 47è joc literari.

18 de març 2008

El vertigen del trapezista a El Punt

El dilluns passat va aparèixer a El Punt un article sobre El vertigen del trapezista, que podeu llegir a Vilaweb.
La irresistible pregunta de "per a quan la novel·la?" ja comença a fer-se'm divertida.

Pinyol torna la pilota



Fa uns dies vaig posar en un post una foto de El vertigen del trapezista acompanyat del darrer llibre d'un nou company de lletres: Pilota de set de Joan Pinyol. Ahir Pinyol em torna la pilota amb una foto de la llibreria Laie de Barcelona, on tots dos llibres sembla que continuen la seva amistat. Espero que el partit continuï. Intentaré tornar-li la pilota amb un bon revés.

Lost in translation, de Sofia Coppola

Recupero aquesta secció De pel·lícula que tenia abandonada des de feia algunes setmanes per a posar alguns fragments d'un gran film de 2003, Lost in translation, de Sofia Coppola, amb Bill Murray i Scarlett Johansson. Un famós actor de mitjana edat que va a rodar un anunci i una jove que acompanya el seu marit fotògraf que ha de fer un reportatge coincideixen a Tóquio . El canvi d'horari i la sensació de trobar-se perduts a mig camí de la seva vida els uneix, i s'estableix una entranyable relació d'amor platònic. Bill Murray està genial en els seus diàlegs, però sobretot en els seus silencis.


-Què fa vostè per aquí?
-Descanso de la meva dona, oblido l'aniversari del meu fill i guanyo dos milions de dòlars per un anunci de whisky, enlloc de fer una obra de teatre. El millor de tot és que el whisky és bo.

Pot ser que tinguis la crisi dels 50? Ja t'has comprat un porsche?

-25 anys de casat! Això és imponent!
-Pensa que dorms la tercera part del dia. Això li resta vuit anys i representa setze anys i escaig de matrimoni. Sóc un adolescent de matrimoni; sé conduir-lo però encara tinc algun accident.

Primeres propostes al 47è joc literari

La setmana passada, al 47è joc literari, us vaig proposar la creació d'un petit text inspirat en una fotografia feta en un poble de la Terra Alta. Ja m'han arribat algunes propostes, però vull pensar que esteu treballant a casa, buscant dins la vostra imaginació per a extrere'n una petita història. Us espero; ja sabeu que participar representa obtenir números per al sorteig del premi mensual, que en aquest cas és un lot dels meus llibres.
Els primers textos que m'han arribat els podeu llegir a:
El blog Frannia.
El blog La cullerada.
I també aquí:

LES FORNÍCULES, de Josep Maria Sansalvador


Les senyores encarregades de la conservació de les fornícules solen viure-hi ben a prop. Normalment, al mateix carrer. I solen tenir un balcó amb geranis i petúnies, d’aquells amb persianes enrotllables de làmines de fusta, amb corda, de color verd d’ampolla de xampany. Des del balcó se sol albirar un bon tram de passeig i, quan arriba el bon temps, s’hi poden passar agradables estones parant la fresca. Ell les coneix totes, barri per barri i poble per poble.
I el seu modus operandi és el mateix des de fa anys i anys. Una nit fosca, un cop de roc certer, el vidre trencat i la imatge feta a miques. Consternació entre el veïnat. Indignació per la bretolada. Quina falta de respecte. Quina poca-soltada. Al cap d’un parell de dies, arriba ell amb la cartera de mà, el catàleg i el bloc d’encàrrecs. Una Mare de Déu del Carme aquí, una Maria Auxiliadora allà, un Sant Antoni … i el Sant Tomàs de la façana de l’Institut, que també va rebre. Comandes acceptades, lliurament del gènere en set dies i rebut bancari girat a la vista. "Moltes gràcies i fins a la propera. No sé on anirem a parar, però no dubteu a trucar-me sempre que se m’hagi de menester … Ara vaig a fer la ruta de la costa. Sí, cap a Tossa. M´estaré un parell de dies a l’hostal. El Punta Marina, com sempre. Ja hi tinc coneguts …"
A nous temps, nous reptes. Si la indústria dels sants d’Olot va de capa caiguda, cal generar noves estratègies comercials i obrir mercat. Crear demanda, en deien d’això en el curset de marqueting de l’any passat.

16 de març 2008

En memòria d'un home gros i bo

Aquest és el meu post més difícil. Fins i tot mentre l'escric em plantejo la conveniència o la necessitat de fer-lo públic, en un blog que pretén ser literari. Però, què és la Literatura sinó una traducció, una interpretació de la vida de la qual beu? I nosaltres som altra cosa que personatges amb capacitat limitada de decidir, amb llibertat condicional?

És a punt d'arribar la primavera, però aquesta estació serà diferent a les altres, perquè, ahir, mon sogre ens ha deixat. És difícil, ara, traduir els sentiments en paraules, per això com a homenatge a un home gros i bo, res millor que una de les meves fotos preferides, de la manera que vull recordar-lo, i la frase que va dir la meva dona quan baixàvem de l'hospital en cotxe: "hi ha tantes coses per recordar, que no me les acabaré".

15 de març 2008

Més aventures del petit trapezista






Ja podeu veure el reportatge que va fer TEVEON, la televisió per Internet de les Terres de l'Ebre, sobre la presentació de El vertigen del trapezista a la Biblioteca de Tortosa.

També podeu escoltar l'entrevista que em van fer a Antena Caro, si busqueu a la seva web la secció dedicada al programa d'Òmnium Cultural del dia 6 de març.

Si voleu, també podeu seguir les aventures d'aquest petit trapezista (us recordo que considero el trapezista original a l'Òscar Palazon, que em va cedir el nom del seu blog) a la meva galeria d'imatges.

Get Back, de The Beatles

Com se sol dir, avui el meu blog es vesteix de gala per a proposar una cançó dels Beatles (quasi res). En podria haver triat moltíssimes d'aquest grup que un mai es cansa de sentir, que va revolucionar el món de la música i que van protagonitzar moltes imatges que ja són icones del segle XX, però m'he decidit per una de les meves preferides, Get back, i la seva ascenció als terrats.
Quina hauríeu triat vosaltres?

14 de març 2008

Dues versions dibuixades de mi mateix

Quin regal més maco he rebut aquest matí quan he obert el correu electrònic! Es tracta d'una versió en còmic que m'ha fet l'Àlex Solà del blog El tentacle. És estrany i simpàtic veure's a si mateix d'aquesta fila; diràs que només li falta parlar. Avui no paro d'ensenyar-me a tothom i m'he posat de fons de pantalla per uns dies. Se m'acudeixen poques maneres més boniques d'immortalitat que convertir-me en dibuix de còmic.


Llavors he recordat la caricatura que fa uns anys va fer-me un company de feina, l'Iñaki Copoví, que també és un gran amant del dibuix. Ara, la meva màxima ambició a la vida és convertir-me en dibuix animat.

Cares del món (37)



Una nova col·laboració d'un company blocaire arriba a la secció de Cares del món. Aquest cop la imatge ve del blog Generació i d'un excel·lent fotògraf, com podreu comprovar si visiteu la seva galeria d'imatges.

13 de març 2008

El basar de les espècies em dedica un podcast


Quin regal més maco m'han deixat a El basar de les espècies: un podcast amb la lectura del conte que dóna nom al meu llibre El vertigen del trapezista.

Us convido a escoltar-lo.
Però aquest no ha estat l'únic suport que he rebut de la Catosfera.

Dos llops caminen per les Terres de l'Ebre

A un amant dels jocs de paraules com jo no se li podia escapar la presència simultània de dos llops a la vida cultural de les Terres de l'Ebre. Em refereixo a l'inici dels actes del centenari de l'escriptor de Miravet Roc Llop, i a l'aparició de la darrera novel·la de la xertolina Francesca Aliern, Cor de Llop.
De llops com aquests, val la pena trobar-se'n pel camí.

L'aigua: adaptació teatral de textos de Jesús Moncada

Demà, 14 de març, dins de la programació estable del Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa, tindrà lloc la representació de l'obra L'aigua, basada en els relats de l´escriptor de Mequinensa Jesús Moncada i dirigida per Xicu Masó.

Es tracta d'una adaptació teatral de textos curts de Moncada que pertanyen als seus llibres relats Calaveres atònites, Cafè de la Granota i Històries de la mà Esquerra, així com del recopilatori d´articles i assajos Cabòries estivals, realitzada per Albert Roig i Xicu Masó, i dirigida per aquest últim.

Com a un dels molts admiradors de la narrativa de Moncada, especialment dels seus contes, procuraré no perdre'm aquesta adaptació que promet.

Felicitats petites (35): respirar


Una de les Felicitats petites que passa sovint desapercebuda, segurament per ser tan rutinària i quotidiana, és el fet de respirar. Inspirar fort, omplir els pulmons de l'aire que recorrerà el nostre cos, i deixar anar en una gran expiració tot allò de dolent que pugui restar al nostre interior. Sembla senzill, però cal que ho valorem cada dia; no només quan ens falta l'aire imprescindible per a viure.

Una altra felicitat petita és sentir respirar les persones estimades.

12 de març 2008

El vertigen del trapezista a la Biblioteca de Tortosa

Avui El Vertigen del trapezista s'ha presentat a Tortosa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo. He comptat a la taula amb la companyia de Joan Sanahuja, en representació de l'Ajuntament, de Pep Olivé, de Cossetània Edicions, i de l'escriptora Estrella Ramon. Agraeixo entre el públic la presència d'amics, familiars, membres del Club de Lectura, escriptors i escriptores i altra gent del món de la cultura.
Com en futures presentacions, he procurat donar protagonisme a la lectura, gràcies a la col·laboració d'Estrella Ramon, que és tota una artista explicant i llegint contes. Jo també he fet el que he pogut.

Convido a tothom que vulgui a participar amb la lectura d'algun conte en properes presentacions:
22 de març, a Cornudella de Montsant
9 d'abril, a la llibreria Catalònia de Barcelona
11 d'abril, a la Biblioteca de Roquetes
16 d'abril, a la llibreria Capona de Tarragona
25 d'abril, Santa Bàrbara
30 d'abril, a Blanes

47è joc literari


Aquest dimecres previ a Setmana Santa, us proposo un nou joc de tipus creatiu. Aquest cop es tracta de crear un petit text inspirat en aquesta imatge on, com podeu veure, el diví i l'humà conviuen en harmonia.

Com sempre cal enviar les propostes, juntament amb el vostre nom i població, a jesusimaite@gmail.com . Animeu-vos, especialment els professors i alumnes de Batxillerat, ja que espero amb molta il·lusió les vostres participacions. Us ho podeu prendre com a deures de vacances de Setmana Santa o, millor encara, com a proposta lúdico-literària.

És possible que alguns o tots els vostres textos siguin mostrats al blog; per això, si no voleu que ho faci, o preferiu aparèixer amb pseudònim, m'ho haureu de comunicar.

Ja sabeu que participar en aquest i en la resta de jocs del mes de març representa obtenir números per al sorteig d'un lot dels meus llibres.

Per a acabar, un joc més sense opció a premi: a quin poble de la Terra Alta pertany la imatge?

11 de març 2008

Entrega premi jocs literaris

Avui he fet entrega del lot de llibres de la Fundació Mercè Rodoreda a la guanyadora dels jocs literaris del mes de febrer. Ella m'ha fet un altre regal: m'ha dit que gràcies als jocs literaris i al Club de Lectura coneix molta gent que està agafant l'hàbit de llegir. Jo no necessito tant; només que una sola persona hagi agafat un llibre com a conseqüència de les meves activitats, ja em dono per satisfet.
Per això, per a demà dimecres ja tinc preparat un altre joc literari, aquest cop de tipus creatiu, com una mena de deures per a es vacances de Setmana Santa. Ja sabeu que el premi d'aquest mes és un lot dels meus llibres.

Presentació davant dels companys i companyes de feina

Aquest migdia he fet una presentació especial de El vertigen del trapezista a l'Ajuntament de Tortosa, davant dels meus companys i companyes de feina. Abans de començar estava més nerviós que altres vegades. Això és habitual, ja que el major coneixement mutu no fa que et prenguis l'acte amb més relaxació, sinó al contrari, amb un plus d'emotivitat que no passa amb els anys.

L'alcalde, que des del primer moment em va oferir tota la col·laboració, ha iniciat la presentació amb unes breus paraules. Després, Núria Móra, la directora de Ràdio Tortosa, i jo mateix hem llegit un parell dels contes del llibre. Gràcies a tothom que ha col·laborat en l'organització, especialment a la Núria per posar veu als meus contes.
Demà m'espera una altra prova de foc, durant la presentació a la Biblioteca de Tortosa i la propera setmana, el moment emotivament culminant: la presentació a Cornudella.

Autopistes de paraules


Els llibres són carrils d'autopista plens a vessar de paraules, de sentiments, d'emocions, de personatges inoblidables. Llàstima que molta gent es perdi un viatge així.

10 de març 2008

La venjança de Serrat

En un dels contes inclosos a El vertigen del trapezista, el protagonista posa de manifest la seva fermesa i el seu caràcter afirmant que, malgrat l'opinió majoritària, Mediterráneo no és la seva cançó preferida de Joan Manel Serrat. Vaig escriure aquest conte cansat que el 90% de les vegades que apareix aquest cantant a la tele soni la mateixa cançó; com si no en tingués més!


El passat dissabte, Serrat es va venjar de mi. Abans d'emprendre un petit viatge en cotxe, vaig triar alguns CDs que em venia de gust escoltar durant el trajecte; un d'ells, de Serrat. Vaig engegar el motor, vaig obrir la funda del CD escollit, vaig posar-lo a l'aparell de música i (quina va ser la meva sorpresa!) va començar a sonar Mediterráneo! Es veu que m'havia equivocat a l'hora de posar els CDs a les seves fundes. No el vaig canviar, evidentment, perquè tots els discs de Serrat m'agraden.

Desdefinicions (46)

Les Desdefinicions d'aquest dilluns arriben amb regust electoral:


escrotini. Forma de fer el recompte de vots en països totalitaris, és a dir, donant el resultat que els surt dels testicles.
xampanya electoral. Allò que obren els partits que guanyen unes eleccions.
psoesia. Resultat electoral en vers, especialment vist des de cert partit polític.
di putada. Mala sort que ha tingut el candidat o candidata que no ha obtingut un escó per pocs vots.

09 de març 2008

Que no torni i altres contes


Doncs resulta que dins del sobre que us mostrava a l'anterior post hi ha tres exemplars del llibre Que no torni i altres contes, de Cossetània Edicions, on participo amb el conte "La revolució". És el recull dels contes seleccionats entre els 241 que van participar a 11è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2007).
Els autors que participem som: Raquel Casas (la guanyadora), Roger Roig, Raquel Picolo, Jesús M. Tibau, Núria Busquet, Jordi Bordas, Jordi Boladeras, Ivan Carbonell, José Manuel Blanco, Francesc Antoni Asensio, Susanna Sureda i Anna Gorina.

Al meu conte, La revolució, els protagonistes són personatges de contes que es revolten contra el seu creador i decideixen assumir les regnes del seu destí.

Us en deixo un petit fragment:

"Els personatges, farts dels capricis d’un creador tirànic i indecís, es proclamen criatures lliures, ateus acèrrims i protagonistes del seu propi rumb, amb dret al fracàs i, si cal, a decidir quins actors o actrius els encarnaran si el relat arriba a la gran pantalla. No els cal per a res un demiürg incert que jugui a equivocar-se amb el seu destí, i estan tips de penjar a l’altre extrem dels fils d’una titella."


L'assassinat com una de les Belles Arts, de Thomas De Quincey

Aquest és el llibre que em va acompanyar durant el viatge amb tren fins a la Setmana del Llibre. No coneixia ni l'autor, Thomas de Quincey, un anglès del segle XIX, ni l'obra, però me'n va recomanar la lectura el company Emigdi Subirats, que n'ha fet la traducció, impulsada per una editorial que ha sorgit amb empenta a les Terres de l'Ebre, que aposta per clàssic i per autors ebrencs: Aeditors.

El llibre és com una mena de tractat escrit per un dels membres d'un excèntric club londinenc que es dedica a analitzar críticament els assassinats, des d'un punt de vista estètic, deixant de banda qüestions ètiques o morals.

El llibre, esplèndidament narrat, és una delícia i, amb un humor molt subtil, típicament anglès, navega entre els fràgils límits de la moralitat i el nostre instint natural que ens aboca a gaudir de la bellesa i de la perfecció, fins i tot (o sobretot) en els camps més escabrosos. Qui no es queda embadalit mirant un incendi, o es tapa els ulls amb les mans davant d'una escena d'horror, mentre separa els dits per no perdre's detall? Com veieu, aquest llibre (del segle XIX!) també és una mica provocador.

Us deixo amb alguns fragments:
"La gent comença a comprovar que hi ha alguna cosa més que contribueix a cometre un bell assassinat que l'actuació d'un parell de capsigranys que maten o moren, un ganivet, una bossa i un carreró fosc."
"Afirmo, i sempre afirmaré, que l'assassinat és un tipus de comporttament impropi, fins i tot molt impropi. No em cauen els anells per afirmar que qualsevol persona que es dediqui a l'assassinat té un mode indecorós de raonar."
"Ja li hem donat bastant de joc a la moralitat, ara li toca el torn al gust i a les belles arts."
"Si algú vol anomenar-se filòsof i mai ningú no ha atemptat contra la seva vida, és segur que no té gaire importància."
"Mai sabré, en canvi, per quina raó o motiu no va ser assassinat Hobbes, cosa que va constituir una enorme negligència pels professionals del segle XVII."
"Si una vegada un home consent un assassinat, al poc temps comença a donar-li poca importància al robatori; i del robatori passa a tirar-se a la beguda i a no donar importància al dia del Senyor, i d'aquí només queda un pas a la descortesia i la manca de puntualitat."
"Allò que més temia era allò que més condemnava: la mort i els déus."

08 de març 2008

Pilota de trapezista


Durant la passada Fira Literària Joan Cid i Mulet vaig afegir a la meva llista de companys de lletres a l'escriptor Joan Pinyol, que va inaugurar la Fira i que també acaba d'editar el seu darrer llibre: Pilora de set, amb què ha guanyat el premi Recull.

Sospito que la nostra relació es farà més intensa al llarg del temps i avui, quan m'he passejat per algunes llibreries de Reus, he trobat un bon presagi d'aquesta amistat que s'ha iniciat: els nostres dos llibres, per la seva part, també han establert contacte i comparteixen taulell, l'un al costat de l'altre. Espero que no parlin malament de nosaltres.

Gli altri siami noi, d'Umberto Tozzi

Pocs cantants (o més ben dit cap) m'acompanya des de fa tants anys com l'Umberto Tozzi. És gairebé l'únic que ha suportat el pas del temps i es manté entre els meus prefetits des dels anys de l'adolescència. Com tothom, el vaig descobrir als anys setanta, amb Ti amo, Tu i Glòria, però curiosament, no va ser fins l'any 80, quan la seva popularitat començava a declinar al nostre país, que jo vaig caure seduït per la seva veu i la seva música. Recordo perfectament la màquina de discs que hi havia a l'Íntim, el bar del poble que aquell estiu freqüentava més la nostra colla, i la meva tossuderia en posar una i altra vegada la seva cançó que, sin o recordo malament era la J1 o la J3. I, mira, encara continuo així, i els seus discs comparteixen espai amb els de Llach, Serrat, Supertramp, Louis Armstrong o Sabina. Visca la diversitat! Podria haver triat moltes cançons , però finalment he escollit Gli altri siamo noi pel seu missatge: els altres som nosaltres. Dedicada amb molta estima a tots els amics i amigues de la meva colla, que en totes les festes que organitzàvem havien de suportar la ració obligada d'Umberto Tozzi.

07 de març 2008

Definint la Colometa

Durant el passat mes de març vaig proposar-vos un joc molt especial, el 43è joc literari on us demanava 4 adjectius i 4 verbs per a definir un dels personatges més importants de la literatura catalana: La Colometa, de La plaça del diamant. El resultat ha estat molt interessant i serveis per veure quina és la visió en conjunt que és té d'aquest personatge.


Adjectius

L'adjectiu que ha estat més repetit, amb molta diferència ha estat "ingènua". Aquestes han estat totes les propostes amb els volts obtinguts:
8: ingènua
4: resignada
3: forta, innocent, lluitadora i trista
2: feble, generosa, patidora, senzilla, submisa, tendra i valenta.
1: abnegada, acerada, apassionada, atrafegada, calmada, cansada, condicionada, confomada, delicada, emotiva, esmolada, espantada, ferma, figa-flor, fràgil, humil, ignorant, imaginativa, infeliç, insegura, passiva, perdedora, perduda, petita, prima, quieta, reflexiva, sacrificada, sensible, solitària, sotmesa, tímida , ximple i pànfila.


Verbs

Quant als verbs, la lluita ha estat més renyida fins al darrer moment, però el verb més repetit ha estat "estimar". El totals dels vots han estat:
8: estimar
7: treballar
6: lluitar, patir i sobreviure
3: viure
2: esperar, obeir, passejar, resigna i transformar-se
1: afrontar, aguantar, alliberar, aprendre, confiar, conformar-se, criar, defensar, imaginar, madurar, mantenir-se, mirar, naufragar, netejar, olorar, parrupejar, perdre, preocupar-se, recordar, rememorar, resistir, sofrir, superar, suportar, veure i complir.


Ja sé que alguns dels adjectius i dels verbs són pràcticament sinònims, però que cadascú tregui les seves conclusions, si és que és necessari. Jo, de moment, m'ho he passat bé recollint les vostres propostes i ajudant a definir aquest personatge ingenu amb tanta capacitat d'estimar.

En relació amb la Colometa i Mercè Rodoreda, l'IES de l'Ebre organitza una lectura de La plaça del diamant, el dissabte 8 de març, d'11 a 14 hores, a la plaça de l'Àngel de Tortosa.

Cares del món (36)

Gràcies a la col.laboració de molts seguidors i seguidores d'aquesta secció, vaig alternant les Cares del món que jo descobreixo amb les que m'envieu vosaltres. En aquest cas no m'ha calgut anar gaire lluny i he descobert aquest semi rostre a la cuina, quan anava a fer un allioli que, per cert, em va sortir molt bo. En certa manera em recorda una màscara dels Comediants.

06 de març 2008

Guanyadora jocs literaris del mes de febrer

Després de fer el sorteig entre tothom que ha participat als jocs literaris del mes de febrer, la guanyadora d'un lot de llibres cedits per la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans ha estat Pilar Alcoverro.

Cal dir que abans del sorteig informo a tots els jugadors dels números amb què participen al sorteig, de forma clara i transparent.

Felicitats a la guanyadora i gràcies a la Fundació Mercè Rodoreda pel seu suport.

Presència del món blocaire al meu darrer llibre

Des de que vaig descobrir el món dels blogs l'abril de l'any passat, la seva influència ha estat decisiva a la meva tasca com a escriptor. A El vertigen del trapezista, aquesta influència s'hi pot veure reflectida en tres aspectes:

En primer lloc, al mateix títol, manllevat d'un dels primers blogs que vaig descobrir, i que no m'ha permès imaginar un títol més idoni per al llibre: El vertigen del trapezista, de l'Òscar Palazon.

En segon lloc, el primer regal que vaig sortejar entre els participants als meus jocs literaris, cap allà al mes d'abril de 2007, va ser convertir-se en protagonista d'un dels meus contes. Aquest regal s'ha materialitzat en el conte Ametlles garapinyades, on el protagonista porta el nom d'un altre blocaire.

Finalment, a l'epíleg del llibre he mostrat el resultat d'un dels jocs literaris de tipus creatiu que acostumo a proposar. En aquest cas, vaig demanar que els participants s'inventessin el final a un dels contes que tenia inacabats.

Felicitats petites (34)


Avui, segurament tot un clàssic de les Felicitats petites de tots plegats: maduixes amb nata. Sense comentaris.

05 de març 2008

Solucions jocs literaris de febrer

Demà sabré qui guanyarà el premi dels jocs literaris del mes de febrer, però ara ja us puc dir quines han estat les solucions.


42è joc literari. He de dir que estic sorprès de l'èxit de participació en un joc que requeria tant d'esforç. Els fragments autèntics de Mercè Rodoreda són els que tenen els següens números de referència: 2, 10, 11, 15, 16, 22, 26, 30, 33, 36, 40, 45, 47, 53, 54 i 57.
43è joc literari. Sobre aquest joc faré un post especial informant del resultat dels adjectius i verbs proposats per a definir la Colometa.
44è joc literari. En ser un joc creatiu, totes les respostes eren vàlides.
45è joc literari. El silenci dels arbres, d'Eduard Màrquez.

46è joc literari: una imatge-enigma

Comencen els jocs literaris del mes de març amb una imatge enigmàtica que representa el títol d'un llibre. Per la simpatia de la foto ja podeu intuir que el llibre no es tracta de cap gran drama.

Com és habitual, cal que envieu el títol del llibre i el nom del seu autor a l'adreça jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població.

Com ja he dit al post anterior, el premi d'aquest mes serà un recull dels meus llibres, cosa que em fa una il·lusió especial, ja que qui guanyi els rebrà una mica abans de Sant Jordi.

El termini per a participar als quatre jocs del mes de març serà l'1 d'abril.


Espero les vostres respostes.

04 de març 2008

Premi jocs literaris mes de març

Quan s'acabi el mes de març, irremeiablement, arribarà el mes d'abril, per la qual cosa, qui guanyi el premi dels jocs literaris del mes de març el rebrà molt aprop de Sant Jordi. Per aquest motiu, i perquè em fa gràcia, aquest mes vull fer un regal molt més personalitzat i el premi consistirà en un lot dels meus llibres:


Els meus tres reculls de relats:
-Tens un racó dalt del món
-Postres de músic
-El vertigen del trapezista


I tres dels llibres en què he col·laborat juntament amb altres autors:
-El brogit de l'Ebre
-Contes Coordinats
-Estius a l'Ebre


A qui aterri per primer cop en aquest blog, l'informo que cada dimecres proposo un joc literari i que a finals de mes sortejo premis entre tothom que els hagi encertat. A major nombre d'encerts, més probabilitats, i qui els encerta tots rep números extres.

El termini per a participar als jocs literaris del mes de març serà l'1 d'abril.




Màscares


Tots tenim la nostra pròpia col·lecció de màscares, sempre a l'abast, sempre disponibles pel que convingui. És inevitable i perillós; correm el risc que, de tant posar i treure, arribem a dubtar del nostre veritable rostre.

(La fotografia ha estat feta a la botiga Arlequí Máscares de la pl. St. Josep Oriol de Barcelona)

Bloc o blog; una polèmica que ja cansa.

Ja sé que tots estem cansats d'aquesta polèmica, però sovint he posat comentaris en altres blogs i encara no m'havia pronunciat al meu.

Pel que he anat llegint i escoltant, es pot resumir que els partidaris de la nomenclatura "bloc" es basen en l'associació d'idees amb el bloc com a objecte, i en la millor adequació a la normativa catalana.

En primer lloc, he buscat a l'enciclopèdia el mot "bloc" i apareix el següent: [1905; del fr. bloc, íd., i aquest del neerlandès blok 'tronc tallat']. Pel que es veu, i perdoneu-me si m'equivoco, la paraula "bloc" és una adaptació del francès que, al mateix temps, ho és del neerlandès, i la versió més autòctona, per tant, hauria de ser la "llibreta" de tota la vida. La paraula bloc, referida a llibreta, ja està molt integrada a la nostra parla, però és posible que al seu dia hi hagués també certa polèmica, i els més integristes n'esteguessin en contra. Per tant, la pretesa catalanitat del mot "bloc" referida a webblog, flaqueja una mica.

En segon lloc, és cert que la normativa catalana (la famosa norma de PeTaCa i BoDeGa) dicta que a final de paraula, després de vocal tònica, cal posar una "c" enlloc d'una "g"; però també és cert que aquesta norma té moltes excepcions, com ara mag, pedagog i demagog.

Per tot això, i atès el gairebé unànime ús mundial del mot blog, jo en sóc cada cop més partidari. De totes maneres, per més voltes que li donem, al final, segurament, acabarà imposant-se el mot que s'imposi pel seu propi ús.

03 de març 2008

S'acaba el termini dels jocs literaris de febrer

Us recordo que demà s'acaba el termini per a participar als jocs literaris del mes de febrer i entrar al sorteig del premi d'aquest mes: un lot de llibres cedits per la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans . Sé qque alguns esteu apurant fins al darrer moment per a participar, però no us encanteu.
Curiosament, el joc que ha rebut més participacions ha estat el primer; el més complicat i el que requeria més esforç. Això vol dir que voleu guerra!
Animeu-vos, encara hi sou a temps.

42è joc literari: buscant 16 fragments de La plaça del diamant en 58 blogs.
43è joc literari: 4 adjectius i 4 verbs per a definir la Colometa.
44è joc literari: joc creatiu.
45è joc literari: un títol desordenat.

Dedicat als meus pares i a la seva generació.

Als meus pares
i a tota la generació
que, amb esforç, va patir i superar la postguerra
i de la qual som hereus.



Els meus pares són de família humil, treballadora, i potser el fet de ser tots dos fills únics els va dotar d'un especial sentit de la responsabilitat, especialment durant uns anys en què la col·laboració de tots els braços era necessària per a tirar endavant la família. La guerra i la postguerra va omplir la infantesa i la joventut de mancances, de records terribles, els va impedir l'accés a una educació millor i els va robar oportunitats. Malgrat tot, com tota la seva generació, amb molt d'esforç i gran capacitat de sacrifici van sortir endavant i van poder oferir al meu germà i a mi uns estudis sense els quals, probablement, ni la meva vida d'avui ni els meus llibres no haurien estat possible.

Per això els he dedicat El vertigen del trapezista, on hi conviuen amagats alguns dels seus records.

Desdefinicions (45)

Desdefinir-se és una manera de veure la vida, fins i tot en dilluns.

laberíntim. Sistema intrincat de camins per a arribar al nostre món interior.
fregidor/a. Regidor/a cremat/da per l’atrafegada vida municipal.
disastre. El pitjor dia de la setmana.
jurisprudent. Jutge que no s’arrisca.


Aquesta setmana, la secció de les Desdefinicions també compta amb un col·laborador, el trapezista.

viatge de noses. Viatge ple d'obstacles i dificultats.

02 de març 2008

La meva jornada a la Setmana del Llibre

Com ja vaig anunciar, ahir vaig estar present a la Setmana del Llibre. Atesa la distància que hi ha fins Tortosa, vaig sortir ben aviat per tal d'aprofitar un dia que resumiré en petites dosis.

El trajecte en tren el vaig viure acompanyat de la lectura d'un llibre curiós: L'assassinat considerat com una de les Belles Arts, de Thomas De Quincey, traduït per Emigdi Subirats i editat per Aeditors.

Arribo a quarts d'onze a Barcelona i dedico el matí al plaer de visitar diverses llibreries i comprovar si El vertigen del trapezista ha arribat a la ciutat Comtal, i amb quines condicions. El tracte que rep el llibre i la seva col·locació estratègica a les llibreries és molt diversa, tot i que, en general, no fa augurar una perspectiva de bones vendes. En alguns casos El vertigen estava completament tapat per una pila de llibres, i en altres més extrem no es trobava al taulell de novetats, sinó directament a l'estanteria, situat per ordre alfabètic. El meu nom no és conegut, i l'èxit del llibre radica, en gran part, en què pugui ser visible i atragui al lector que passeja per la llibreria. És evident que gran part de llibreters no confien en què el llibre els pugui oferir gaires beneficis econòmics i aposten decididament per altres. Per exemple, llibres com Mil cretins o Un món sense fi, acaparen una superfície de la llibreria potser excessiva, impedint l'accés a la visió de llibres com el meu. I que ningú es prengui això com un atac a aquests dos llibres i els seus autors, que jo admiro.
Després de dinar m'assec una estona a un dels meus llocs preferits de Barcelona, La plaça del Pi, on un vell sonat crida frases inconnexes sobre Déu i Maradona.
A la tarda passejo pel barri Gòtic i, en trobar-me davant del Museu Picasso, decideixo entrar-hi.
Sempre que vas a Barcelona trobes de casualitat algun conegut. En aquest cas es tracta de Xavi Borràs, antic membre del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, amb qui parlo un moment.
A les sis en punt arribo a la carpa de la Setmana del Llibre, instal·lada davant la Catedral. Cal dir que aquesta Setmana està dedicada als llibres de fons de les editorials i, per tant, no s'hi troben les últimes novetats, com ara El vertigen del trapezista. El meu llibre que es trobava a disposició dels lectors era Postres de músic.

Em situo a la taula de signatures, entre Gemma Lienas i Pau Vidal. En Pau té molt sentit de l'humor i passem una bona estona. He de reconèixer que tots dos signen molts més llibres que jo, cosa que ja m'esperava. Totes les visites que rebo són d'amics o de blocaires que s'han atansat per a veure'm en persona.
A les vuit vaig de seguida cap a l'estació, a agafar l'últim tren que surt cap a Tortosa. Tenia intenció d'acabar el llibre que he començat al matí, però no serà un assassí qui em faci companyia, sinó l'agradable i enriquidora xerrada que he mantingut amb l'artista plàstic Jaume Rocamora i la seva dona. Ells entenen perfectament els meus sentiments com a guerrillers de la cultura que són des de fa molts anys i coneixen a la perfecció aquesta tasca de picar pedra per tal d'obrir-se camí.

En aquesta hora, RENFE obsequia als usuaris de les Terres de l'Ebre amb vagons de seients durs, incòmodes, més adequats per a trajectes de rodalies que per a viatges de més de dues hores. Comentem que amb el mateix temps, amb l'AVE, podríem haver anat a Madrid. Tortosa i Madrid, a la mateixa distància de Barcelona; és per reflexionar.