Gotes de pluja juguen a ser sons en una llibreta infantil de música.
Dedicat als coautors involuntaris del post: la pluja i la Júlia.
Cita dominical / 175: Ignacio Zafra i María Fabra
Fa 28 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Entranyable coincidència que no és coincidència.
Potser sur una melodia gens tempestuosa.
Que bonic... Et puc copiar la imatge?
=:)
Als nens els passa cada cosa...(i jo també crec que no és perquè si, ni coincidència) la pluja posant una nova melodia en el mateix pentagrama :)
Oh! D’aspecta fresc i generós! Jo el retallaria per posar-lo en un dels meus quadres, l’emmarcaria! Ara mateix, perquè no tinc impressora.. però la partitura la guardaré a la memòria! Entranyable...
La natura es el compositor més fascinant, i realment la millor percussió son les gotes colpejant la finestra.
Una genialitat.
:)
vaig a tocar-ho al piano, a veure què surt!!!
:)
Deliciosa conjunció d'elements.
Què bonic!
Curiosa relació feta bellesa escrita i imatge. Sort que ningú ens ha robat la capacitat de sorprendre'ns.
:)
petons Jesús!
quina bellesa. com deu sonar?
Que bonic i que poètic!
Doncs queda ben maco!! :-))
Molt ben vist, Jesús. Em pregunto com deu sonar!
Publica un comentari