11 d’abril 2009

Tio Canya, d'Al Tall

Una cançó que, desgraciadament, no passa de moda, ans al contrari: Tio Canya, d'Al Tall:

7 comentaris:

sargantana ha dit...

no la coneixia, pero com diuen...*real como la vida misma*
bon dia , jesus

Francesc Mompó ha dit...

Ja ho pots ben dir, que la situació s'allargassa amb el temps més que no calia. Mentrestant, els valencians no sé què collons fem ni fins a quan aguantarem. Acabaran posant-nos en una reserva apatxe. Aquests espaNols crien tènies i mai no en tenen prou.
Salutacions des del sud.
Salut i Terra.

Cèlia ha dit...

M'agradavem molt Al Tall, els anava a veure sempre que tenia ocasió, com ara els meus fills els agrada Obrint pas...

Josep M. ha dit...

a mi també m'agrada aquesta cançó

Striper ha dit...

Quina canya m'agrada.

A peu coix ha dit...

Jo ja la coneixia però no l'havia sentit tota sencera.

Albanta ha dit...

Un himne pels valencians... I tan vigent el crit reivindicatiu avui com fa més de 40 anys!!
Des del PV una forta abraçada!!