Els mitjos de Muniatto és el primer llibre de la col·lecció creda per les germanes Besolí, basada en un conegut pallasso de les Terres de l'Ebre.En aquest primer llibre, la mare del nostre heroi pateix en viu el caràcter distret del petit Muniatto, que sempre perd un guant o un mitjó. Farta de tot això, li posa tots els mitjons desaparellats dins d'un cistell, i que es posi els que vulgui, cosa que dóna un toc d'alegria a l'estil personal de vestir del xiquet. I és que dos mitjons o dues persones diferents poden conviure amb tota normalitat.
6 comentaris:
Sembla molt divertit.
aquesta idea l'aplicaria a segons qui que sempre perd els mitjons!
això dels mitjons sembla que passa a totes les cases, no se sap com però sempre en desapareixen...
Jo vaig tirar la tovallola fa mil anys amb la meva filla. Ara té 22 anys i segueix igual!!! Li importa un pito anar amb mitjons desaparellats.
Li hauria comprat aquest llibre, segur!
Espero que estiguis tenint molt bones festes, Jesús!
Muniatto "Eusebi" quan no porta nas, sempre ha estat així, ell ha fet de la diferencia, la normalitat.
En un mon on es tendeix a unificar, i a desacreditar lo diferent, com si fos una poma podrida, l´espontaneïtat i la naturalitat son casi màgiques. Gracies per l´article Jesús, i feliç any nou a tu i a la teva família.
Jo el vaig fullejar a la fira ebrenca, aquest llibre, però em va estranyar la tria lingüística perquè tot i usar mots com xiquet i d'altres, del tortosí, diu mitjons, que és tan genuí com els nostres calcetins. I em vaig preguntar pel criteri lingüístic, curiositat.
Publica un comentari a l'entrada