tens un racó dalt del món: Odi-amor

03 de desembre 2009

Odi-amor

Que creus que és pijor: estimar l'odi o odiar l'amor?
.
Reflexió fruit d'un apunt de Pensaments significants.

12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...: Tibau... quines coses tens!

Estimar l'odi, em sembla terrible i agressiu, em sembla un "mal" més actiu que odiar l'amor... odiar l'amor pot ser desgraciat, inert, mort, gelat, immòbil... o no! tot depèn; 3 de desembre del 2009, a les 9:16
Déjà vie ha dit...: indiscutiblement estimar l'odi.; 3 de desembre del 2009, a les 9:38
Helena Bonals ha dit...: "El plaer d'odiar" és el títol d'un llibre del qual la meva germana em parlava l'altre dia. El món al revés...; 3 de desembre del 2009, a les 9:46
Thera ha dit...: Ostres, a mi això d'estimar l'odi em sona a patològic, em suggereix imatges molt sinistres... Odiar l'amor em porta a pensar en el fracàs reiterat, frustració, rebuig de l'inabastable.; 3 de desembre del 2009, a les 9:59
xaruga ha dit...: A mi em sembla que totes dues coses son el mateix. Com pots estimar l'odi sense odiar l'amor? I com pots odiar l'amor sense estimar l'odi? Una cosa nega l'altra i a l'enrevés.; 3 de desembre del 2009, a les 10:36
Francesc Puigcarbó ha dit...: en el fons és el mateix.; 3 de desembre del 2009, a les 13:16
Anna Maria Villalonga ha dit...: No tinc clar que sigui el mateix.
Estimar l'odi implica recrear-s'hi, una certa patologia, com algú ha dit abans. També pot significar que algú ha estat reiteradament desgraciat, maltractat per la vida, i es complau en aquest sentiment, s'instal·la en la comoditat d'aquest sentiment (tal vegada li han inculcat i no en coneix cap altre) que li serveix de protecció.
Em remet, a nivell més general i menys personal, a odis col·lectius institucionalitzats, com el racisme, la xenofòbia, etc.
"Odiar l'amor": també pot indicar quelcom de malaltís. La reiterada sensació de fracàs pot portar a odiar l'amor com a mitjà de defensa. Em sembla més difícil d'aconseguir, perquè hi ha moltes formes d'estimar. Només que hom estimi el seu animal, el seu gat, el seu gos, el seu ocellet, ja no està odiant l'amor.; 3 de desembre del 2009, a les 13:35
Striper ha dit...: Jo et dcemano el ou o la gallina?; 3 de desembre del 2009, a les 22:30
Mortadel.la ha dit...: Quina pregunteta... Què vols que et digui...no trobo la resposta, Tibau! És molt difícil...
Cap. Cap de les dues m'agraden...; 3 de desembre del 2009, a les 23:55
Maria ha dit...: Segons el què jo entenc per estimar, m'és impossible creure que es pugui estimar l'odi, una paraula nega a l'altra.; 4 de desembre del 2009, a les 23:27
Elisenda ha dit...: Quantes opinions, i que lícites que sóc totes plegades! Suposo que, al cap i a la fi, i com tot en aquesta vida, és tot plegat una qüestió de punts de vista que depenen de l'angle en el qual se situï la mirada...

Intentant contrastar una mica el que s'ha dit, i des del meu humil punt de vista, odiar és un mal més actiu que no pas estimar, pel fet que l'objecte de l'odi o de l'estima és inestable, depèn de les circumstàncies i pot evolucionar. És ben cert que en un inici l'un complementa l'altre i tots dos es neguen recíprocament -tot i que no per això em suggereixen el mateix, i aquí em remetria al paràgraf anterior; però fent referència a aquesta possible evolució, qui sap si es comença estimant l’odi i s’acaba estimant l’amor, o si bé es comença odiant l’amor i s’acaba odiant l’odi (ergo, tendint a l’amor per manca d’alternatives)... i, sigui com sigui, tot ens mena a un mateix port.

Pel que fa als arguments amb què tots plegats intentem justificar tant l'estima a l'odi com l'odi per l'amor (i discrepant fins i tot amb el que jo mateixa vaig dir en el seu moment), considero que els arguments que fem servir a favor de l'un són igualment vàlids per l'altre... "Hi ha moltes maneres i molts motius per odiar", diem. I també n'hi ha molts estimar, afegeixo; i gens paradoxalment són tot sovint els mateixos.

M'ha agradat especialment llegir que "és impossible" perquè "una paraula nega l'altra"... això mateix em va venir a la ment el primer cop que vaig pensar-hi. Però (afortunadament) l'home està fet d'una substància una mica més complexa que no pas aquest basar-se en les antítesis... (I aquest cop desgracidament), la història de la Humanitat parla per si sola i massa proves de la possibilitat de saltar aquesta frontera hem vist tots... i potser no caldrà anar a cercar-les a les grans gestes perquè tots en tenim en els nostres petits trossets de món personalíssims.

Mirant de posicionar-me una mica, el meu principal argument seria que la inclinació emotiva a l'estima em commou més que no pas la tendència al rebuig. I després ja vindrien els arguments secundaris que m'ajuden a corroborar-ho. Però com també vaig dir en el seu moment, aquesta no és una conclusió determinant.

Espero no haver-me repetit en excés... La veritat és que aquestes són unes de les opinions més interessants que he llegit mai. Gràcies per plantejar-ho, Jesús M.!; 7 de desembre del 2009, a les 8:18
Elisenda ha dit...: Fe d'errades (les relectures mai estan de més...):
1. sóc = són (línia 2)
2. i aquí em remetria al paràgraf anterior = a les línies anteriors, més aviat.
3. l'odi per l'amor = l'odi a l'amor.
4. i també n'hi ha molts per estimar.

Perdoneu.; 7 de desembre del 2009, a les 8:24