30 de desembre 2009

Reaccions A la barana dels teus dits

En aquest post recolliré tots els comentaris sobre el llibre, tal com ja vaig fer amb el trapezista, tot i que endevino que no serpa tan nombrós. La poesia compta amb menys lectors, tot i que sigui el gènere més conreat de forma amateur, i el primer que la majoria de la gent utilitza per a expressar les seves emocions. Aquests poemes d'amor se m'ha ficat pel mig dels llibres de contes, gairebé sense estar previst, gairebé de forma impulsiva, i són com un regal que faig a la meva dona i a mi mateix, com una necessitat que tenia d'expressar sentiments acumulats, passats pel sedàs de 20 anys de convivència i d'amor compartit.

Aprenent de natura

Rebaixes

Marta Pérez Sierra

El basar de les espècies

Menjar blanc

Nàufragiobrer

Helena Bonals

Des d'on neixen tots els somnis

5 comentaris:

Deric ha dit...

vaig veure l'entrevista que et van fer, em va agradar, el llibre encara no l'he llegit.

khalina ha dit...

I molts més comentaris que hi hauran perquè el teu llibre està a la llista de molta gent per llegir

Cèlia ha dit...

S'apropa Sant Jordi i pot ser tot un èxit!

Joana ha dit...

La poesia és el meu gènere preferit. Després de tot el que he llegit, vaig a demanar-lo ja. Serà el primer de la meua llista després del que porte ente mans.
Salut!

Dani Ferré ha dit...

A la barana dels teus dits

hi romanc en moments contemplatius

de certesa noble i amb nobles esperits.

Què hi ha, món, a la teva barana?

On reposen els teus dits quan hi ha neguits?

Quanta estona esperaras una foto?



A la barana dels teus dits

hi trobo respostes gens retòriques,

que vull llegir en folis imprimits.

Aguaito com de fines són les dimensions,

fronteres dels teus dits arraulits,

que tot ho transformen, tot ho remenen.



A la barana dels teus dits

clisso l'instant en què la foto s'escapa

i consumeix aquells instants eixits.

Dotada de gran sensibilitat retòrica

la pregunta s'escapoleix dels acudits

i cerca, malenconiosa, el seu reflex.



A la barana dels teus dits

és on s'escau regar la ignorància

per fer néixer conceptes enardits.

Mai seré qui negui la teva postura

davant els reptes futurs i inaudits

que depara la nostra sort venturosa.

___________________________________

de Daniel Ferré per a Jesús M Tibau