29 de desembre 2009

Plaer estètic o idees?



Al final de la novel·la Lolita, apareix una reflexió del seu autor, Vladimir Nabokov, sobre la mateixa novel·la i sobre la literatura en general. Us en transcric un fragment:

"Per a mi una obra de ficció només existeix en la mesura que em proporciona el que anomenaré expeditivament "plaer estètic", és a dir, un estat d'esperit en què l'art (la curiositat, la tendresa, la bondat, l'extasi) és la norma. No hi ha pas tants llibres així. Tots els altres són fullaraca tòpica o constitueixen allò que algunes persones anomenen "literatura d'idees", la qual ben sovint no és sinó un munt de fullaraca tòpica consolidada en immensos blocs de guix que es transmeten amorosament de generació en generació..."

I vosaltres, què n'opineu?

18 comentaris:

Striper ha dit...

Crec que te força rao.

Ignasi Revés ha dit...

Si poden ser les 2 coses, millor.

Carme ha dit...

Jo crec que ni l'art, ni la curiositat ni la tendresa ni la bondat i molt menys l'èxtasi no són ben bé el mateix per a tothom o al menys no els trobem ben bé als mateixos llocs. Jo no ho vaig saber trobar del tot a Lolita, per exemple.

Sandra D,Roig ha dit...

Efectivament, aquests serien els ingredients per a una història que es queda bategant en tancar un llibre, però si a més a més, l'escriptor ha sabut transmetre una idea emprant aquest canal es fantàstic.
:)

Rafel ha dit...

La percepció d'estètica varia molt segons la persona i el moment. Quedar-se només en l'estètica és empobridor. Va ser Celaya que va dir alguna cosa així? "Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse"

Anònim ha dit...

Depèn de quin tipus de llibre parlem. Les idees tothom les expressa amb més facilitat, no així els sentiments. Crec que en parlar d'art es transmeten sentiments, independenment que hi hagi una idea clara al darrera o no.

Jesús Párraga ha dit...

Nabokov té tota la raó.

Frannia ha dit...

N'estic d'acord però també pens que la transmissió d'idees també és necessària. L'art, la curiositat, la tendresa, la bondat, no necessiten de paraules per fer-se factibles. Les idees sí.
Esper que em continuis visitant. Abraçada.

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Té part de raó, però, afortunadament, hi ha lloc i temps per a tot.
Vull dir que una cosa no exclou l'altra. I ara, amb la facilitat que ens dóna la tcnologia, encara més.
A mi m'agrada molt mirar un paisatge bell, però també tinc temps per a utilitzar els ulls per a mirar simplement el camí i no caure quan camino.

Lídia ha dit...

estic d'acord, pero n'hi ha poquets. Jo necessito tranquil.litat, silenci, .... no tenir ordinador, si pot ser solet, i deixar-me anar entre les paraules. No havia llegit la Dama de blanc, vaig tenir la sort de tenir uns dies tranquils aquest estiu, i m'ho vaig passar en gran.

Lolita no l'he llegida, pero ho faré, .... encara que em faltara trobar les circumstàncies per fer-ho, jo la posaré a la pila de les pendents.

M'encanta que quan s'acaba el llibre encara en necessiti mes, em sap greu que s'acabi, .....

kika ha dit...

jo crec que té tota la raó, i m'ha agradat molt trobar aquesta cita!

F.Puigcarbó ha dit...

hi estaria d'acord en part, però també s'han de transmetre idees, i és que tot això és molt relatiu i com a concepció molt personal de cadascú

Jordi Masó Rahola ha dit...

Jo, com a nabokovià compulsiu que sóc, penso que té tota la raó. Però crec que quan Nabokov parlava de literatura "d'idees" es referia a aquella mena d'obres "amb missatge", en les quals si hi treus el missatge -motor de l'acció d'aquesta mena de llibres- no en queda res: el missatge -moral, ètic, polític, etc.- és l'únic que interessa a l'autor. En conseqüència, Nabokov maleïa a Camus, Sartre, Dostoievsky i a alguns milers més de novel·listes!
Però és clar que les "idees" poden aparèixer darrera d'un text, a vegades malgrat que l'autor no ho hagi previst... (i, no cal dir-ho, a "Lolita" hi ha un munt d'idees!). Però la motivació de Nabokov en escriure Lolita -o qualsevol de les seves altres excel·lents novel·les- no van ser aquestes idees, ni cap reivindicació, ni una denúncia, ni transmetre cap "missatge"... I en això jo, modestament, no hi puc estar més d'acord: quan vull transmetre un missatge, escric un SMS i no pas un conte!

Thera ha dit...

Plaer estètic, però segur que els propis filtres de cadascú de nosaltres fa que el plaent per a un no ho és tant per a l'altre.

Joanjo ha dit...

He de dir què he llegit "la verdadera vida de Sebastian Knight", també de Nabokov, com a llibre obligat per a pràctiques de l'assignatura "estètica" de 4t curs de filosofia, i opine que no consegueix ni de lluny (almenys amb mi no ho va conseguir) transmetre tot allò que pretén a aquesta cita. Senc tenir que fer una crítica desfavorable a un llibre, però em veig obligat...

Jordi Masó Rahola ha dit...

Joanjo: a mi "Sebastian Knight" sí em va transmetre "plaer estètic", i molt! Encara que les meves preferides de Nabokov, a més de "Lolita", són "Pálido fuego" i "La dádiva" (no sé si hi ha traduccions catalanes). Potser el problema era que es tractava d'un llibre de "lectura obligada"! (una lectura mai no s'hauria d'obligar...).

Duquena ha dit...

Encertadíssimes paraules... El plaer estètic és el motor de tota creació artística. Sense aquest motor, el que tindríem és diaris, fotografies documentals, cartells, anuncis...

novesflors ha dit...

Crec que una cosa no està renyida amb l'altra.