17 de desembre 2009

Llibres que mereixen una trilectura

Hi ha gent que no té el costum de rellegir llibres. Pensen que la quantitat de llibres pendents de llegir és immensa i que és una llàstima invertir un temps preciós en un llibre que ja ha passat per les seves mans. Jo no sóc d'aquesta opinió. M'agrada rellegir llibres. De vegades (quasi sempre), llèpol, perquè vull repetir el bon gust de boca que em va deixar la seva lectura; altres, magnànim, per donar una segona oportunitat. Gairebé mai me'n penedeixo. El moment és un altre, i jo també; per tant, les sensacions se'm fan noves als dits i la ment.
Fins i tot, unes poques vegades, el plaer proporcionat pel llibre ha estat tan elevat que ha exigit una tercera lectura. En el meu cas, si no em falla la memòria, la meva llista de llibres trillegits és la següent:
Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes
Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez
El petit príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry
La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda
Sota les rodes, de Herman Hesse
Las ratas, de Miguel Delibes
Camí de sirga, de Jesús Moncada
Incerta glòria, de Joan Sales

13 comentaris:

Carme ha dit...

Jo abans era una assídua relectora, cada vegada ho faig menys, ho he de reconèixer, malgrat que m'agradava molt fer-ho.

També tinc una llisteta de llibres trillegits, però només coincideix amb la teva en el Petit Príncep.

santi ha dit...

Jo també rellegeixo els llibres que m'han agradat, "Els pilars de la terra" de Ken Follett, ha passat pels meus ulls tres vegades i no descarto una quarta. Coincideixo amb tú amb "Las ratas" i "El petit príncep", "El Quixot" el tinc a la llista de pendents, però...el llegiré!

Clidice ha dit...

rellegir és un dels grans plaers dels que gaudim alguns :)

La lectora corrent ha dit...

Jo tinc una altra versió de les relectures. Tinc alguns llibres que potser no he llegit mai sencers, però dels quals mai no em desprendria i que en llegeixo fragments de tant en tant, moltes vegades repetits. I un d'ells és el Quixot, que em sembla que no he arribat a llegir mai sencer d'una tirada. Un altre és "Walden", de Henry Thoreau (el "pare" de la desobediència civil), que són els diaris que l'autor va escriure quan va passar dos anys vivint en una cabana a costat del llac Walden que dóna nom al llibre. I moltes obres de Shakespeare.

La lectora corrent ha dit...

El summum de la relectura: quan el meu fill tenia uns deu anys va llegir-se moltíiiissimes vegades "La historia interminable" de Michael Ende. Les aventures de Bastian el tenien fascinat i el títol del llibre era molt escaient perquè semblava com si per a ell fos una història inacabable.

Marta M.Q. ha dit...

Fa anys vaig començar a llegir Las ratas però vaig acabar desistint.De la resta només he llegit La plaça del diamant, però em va agradar més Aloma.

Personalment rellegiria Kundera i Proust!

Xavier Aliaga ha dit...

Hi ha tanta cosa per llegir, Jesús, que la trilectura és un luxe que no em puc permetre (si de cas la relectura). Ara bé, dels que esmentes, m'agradaria tornar algun dia a Camí de Sirga, una de les novel·les que més m'ha impressionat en aquesta vida. Em feia por trencar l'encanteri, però veure-la en un llistat de trilectura m'anima a fer-ho. Salut!

marta ha dit...

Jo em vaig rellegir "La historia interminable" com a 4 vegades, però d'això ja fa força temps. Ara ja no ho faig... però em sembla bona idea fer-ho en algun i fa temps estava pensant en rellegir el "Cinco horas con Mario", que el vaig llegir quan tenia 16 anys i crec que ara en treuria suc de debò.

captaire ha dit...

Acostumo a rellegir força, gairebé diria que un de cada 6 o 7 llibres que llegeixo és una relectura.

És curiós, però de la teva llista, només he rellegit (una vegada) dos títols: el Quijote, i els Cien Años de Soledad, y són els dos únics llibres en què m'ha passat una cosa estranya: la primera vegada que els vaig llegir em van entusiasmar i la segona em van deixar una mica fred.
Ja tinc prevista una trilectura dels dos per fer el desempat ;-P

I hi ha tres llibres que he llegit fins a cinc vegades:
"Cròniques de la veritat oculta" d'en Calders
Tots els contes de E.A.Poe
i "La conxorxa dels ximples" de J.K.Toole

Anònim ha dit...

Jo he de tornar a llegir Cien Años de Soledad. Fa moltíssim que el vaig llegir i no recordo massa, només tinc sensacions...que em va agradar molt, no podia parar de llegir i un regust estrany finalment. És un llibre estrany que em va impressionar i he de tornar a llegir... algun dia.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Jo he rellegit molts contes i poemes, però no tant novel·les completes. I no perquè hi estigui en contra, sinó per la cosa del temps de sempre. Però en tinc una llista preparada. M'agradaria rellegir "La Regenta", algunes novel·les de Galdós, "El perfum", "La història interminable", "Las uvas de la ira", "Los gozos y las sombras", "El retrat de Dorian Grey", "Madame Bovary", "Frankenstein de Mary Shelley", etc. etc.
Si faig això, deixo de banda altres coses. En fi.
Tanmateix, ja ho deia Borges, cada lectura és diferent, perquè nosaltres hem canviat i també la nostra circumstància. Res mai no és igual.
Ara bé, igual que deia Bécquer en parlar de les orenetes, la primera lectura, si va ser molt plaent, la lectura de la descoberta, mai no torna. Mai.

kweilan ha dit...

Ara rellegeixo molt poc i és una llàstima però se m'acumulen els títols nous i prefereixo aquests.

bajoqueta ha dit...

Jo abans no rellegia mai, però ara cada cop ho faig més. "Més val bo conegut que dolent per conèixer", no?
A mi últimament quan un llibre em decepciona després en busco un dels que m'hagi agradat molt.